31 d’octubre 2006

Ten years to save the planet (1)

Arran d'un aparentment seriós estudi de Nicholas Stern ha aparegut la notícia del dia: £3.68 trillion(2): The price of failing to act on climate change. Les reaccions que he sentit als mitjans catalans apunten que potser l'estímul econòmic és el que faltava per tal que els que tenen la paella pel mànec comencin a moure fitxes. El cost que apunta l'estudi és realment alt, però malauradament em penso que si no els ho plantegen en termes del que poden guanyar (i dubto que el que puguin guanyar es compti en dòlars) en intentar canviar la situació, el món occidental seguirà forçant la màquina com fins ara.

La part positiva de tot plegat és que sembla que estem arribant al col·lapse. Portem 200 anys accelerant la màquina i en els propers 10 anys arribarem al punt del no-retorn. En altres paraules: potser ens carregarem la Terra, però almenys tindrem el privilegi de veure-ho en directe. Si més no, això ens diu Al Gore en el seu documental
An inconvenient truth.

Tot plegat pot semblar (o ser) excessivament sensacionalista, però el que és evident és que en qüestions mediambientals tampoc anem en la direcció correcta. Aquest món és massa estàtic, massa frívol, massa estúpid; i ja va sent hora que algú ens posi les coses a lloc. Tant per tant que aquest algú sigui l'únic Déu realment superior a nosaltres: la Terra.

Comença la funció!

***

(1) Titular del Guardian, que no del The Sun.
(2) 5.500.000.000.000 €

30 d’octubre 2006

Prostituir-se

Sé portar les sabatilles, preparar cafè (i portar una safata plena de tasses plenes sense vessar-les!), comprar el diari i, fins i tot, llegir-lo en veu alta. També sé quatre coses d'informàtica i una mica d'anglès. Sé dir "Com et dius?", "On vius?", o "Quin és el teu número de telèfon?" entre d'altres–, els dies de la setmana i comptar en francès. Ah! També sé conduir (més o menys) i tinc un cotxe (jo crec que se'n pot dir així!). Mmm... i busco feina...

25 d’octubre 2006

En Lluc a la sabana

Després de la lectura de l'entretingut post ALGA de n'Intratable vaig fer una fugaç visita al país dels verbívors i, com sempre, una de les coses que més em cridà l'atenció fou el palíndrom del dia(1). Fer un palíndrom així no deu ser fàcil, i no crec pas que existeixi cap mètode... Però aleshores al vespre, a casa, consultant una paraula al diccionari vaig descobrir un mot que desconeixia: anabàs. Se'm va acudir que
Lluc anabàs a la sabana cull. (2)
En un primer moment em vaig sorprendre però de seguida vaig pensar que era un palíndrom ben trist. Dubto que hi visquin anabàs (anabassos?) a la sabana i, en cas que n'hi hagués, es pescarien; no es collirien pas! Tanmateix, si de jugar amb la llengua es tractava, ho havia aconseguit. Al capdavall, si a TVC i Catalunya Radio cacen bolets, per quins set sous en Lluc no pot collir peixos a la sabana?


***

(1) El d'avui: A Vidal, ara l'avalarà la diva.
(2) Posteriorment: Lluc un anabàs a la sabana, nu, cull.

Taronges i castanyes

Ahir vaig aprendre una cosa que em va fer gràcia. Fixeu-vos:
Les marrons sont marron et les oranges sont orange.
No és genial? En francès els adjectius marron i orange són invariables perquè deuen el seu nom a les fruites homònimes. Dit així em va fer gràcia. Però aleshores em vaig preguntar: i en català, les taronges són taronges? I resulta que no!, que passa igual que en francès!

taronja

[c. 1270; de l'àr. turunja, íd., d'origen indopèrsic]


1
f BOT /ALIM Fruit comestible del taronger.

2
taronja mandarina Mandarina.
2 1 m Color de taronja, groc vermellós.
2 adj
inv Uns pantalons taronja.

24 d’octubre 2006

Einmal ist keinmal

"No existeix cap mena de possibilitat de comprovar quina decisió és millor, perquè no existeix cap comparació possible. L'home ho viu tot de seguida per primera vegada i sense cap preparació. Com si un actor representés la seva obra sense el més petit assaig. Però, quin valor pot tenir la vida si el mateix assaig de viure ja és la vida mateixa? Per això la vida sempre sembla un esboç..."

La insostenible lleugeresa del ser, Milan kundera.

23 d’octubre 2006

Sexe, drogues i... reggae.

En aquest món de succedanis descafeïnats en què la llibertat se'ns permet en petites dosis, la idea de Destí no sembla tan estúpida. És una absurda espiral de conspiracions, de sacrificis, de precarietat, de comerç de la carn, d'incomprensió i d'autoafirmació. Tothom vigilat, tot intervingut. Jo sé que tu saps que jo sé, però què sabem i què volem? Tu ho saps? No n'hi ha prou creient que és feliç aquell qui no té més que allò que vol, ni vol més que allò que té. Tots som la mateixa persona. Vivim el nostre entorn, no la nostra vida; i no estem preparats per escapar-nos. Fugir endavant sabent què no volem, però cecs, muts i sords.

Pura vida? És més fàcil. Ha de ser més fàcil...

19 d’octubre 2006

Aportacions.

A falta d'Internet...

Política: El joc de la cadira.
Apolítica: Les cabres meulen.