Michael Sébastien
10 de novembre 2006
Escola d'humilitat
"[...] Aquell any hi havia molta neu, estava dura, i amb grampons vaig pujar molt ràpid, llavors era jove i fort. Dalt del cim em vaig trobar una tenda plantada. Va sortir un home. Hi havia pujat sol el dia anterior. Havia trigat tretze hores i jo dues. Tenia una minusvalidesa i no podia caminar gaire, però estava enamorat de la muntanya. Sortia sol perquè ningú el volia acompanyar. Aquell dia vaig rebre una lliçó d'humanitat. Vaig tenir una il·luminació. Jo amb la força i l'orgull de la meva joventut em pensava que em podia menjar el món i allí vaig veure que realment qui tenia mèrit era aquell que, malgrat les seves dificultats, es sobreposava i anava a la muntanya. Aquell dia vaig descobrir que la muntanya és una escola d'humilitat."
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada