I tu què fas?

M'allargà una capseta. Una capseta fràgil feta de cartró i de papers de colors i de vidres i de flors. Me l'entregava amb els ulls expectants i jo rebia la joia que irradiava. Prenguérem consciència de la nostra profunda respiració, enmig d'aquell silenci d'hivern, i no volguérem amagar una rialla espontània. Explorava aquell present sense saber què dir. Mentre resseguia amb els dits el contorn d'aquella capsa que amb prou feina era més gran que un flor del Baobab, em vaig sorprendre volent pronunciar mots d'agraïment, de sorpresa; però allò inefable no pot dir-se.

Vaig bufar la capsa, vaig cloure els ulls per olorar aquell roig que fulgia tenyint l'hora del capvespre, per omplir-me amb el matís dolç, optimista, fresc, del vi que compartíem; i en vaig rebre el perfum alhora que llevava l'embull de fulles seques que la protegien. Se'm desféu a les mans i ni vaig adonar-me'n, absort com m'havia quedat rebent l'amalgama de gustos, de carícies, de melodies i de versos que se'm descobria en una endevinalla que jo no havia gosat somiar. Si Hermine fos aquí...

—És bo. —Vaig encetar, adonant-me que havia donat un sentit nou a la paraula. Però no mostrava cap preocupació per la meva reacció.

—I tu... què fas? —Digué despullant-me.

—Jo... —Em trobava avergonyit i vaig restar una estona en silenci.

—Sí, què fas?

—Veus aquell Baobab? —Vaig fer aleshores, retòricament, i vaig continuar,— M'hi enfilo i des d'allí esguardo. Cada branca, cada fulla, cada flor són una finestra. Hi passen coses meravelloses al voltant d'un Baobab, te'n faries creus! També s'hi poden collir mots, però has d'anar amb compte perquè podries caure i és un Baobab bastant alt.

—I què se'n fa dels mots que arreplegues dalt d'un Baobab? —Preguntà sense sorpresa.

—Jo miro d'emprar-los per explicar el que veig d'allí estant, però és molt difícil perquè la majoria de vegades no acabo d'entendre-ho tot...