No t'aturis

No vull volar per obligació, però hi ha dues maneres de córrer i un equilibri que vol el seu temps. Temps que no tinc si vull assumir la meva responsabilitat. Paciència. A l'altre cantó del vidre el dia enlluerna, calitjós; de Montserrat ben just en veig la silueta, sencera ─això sí, un privilegi!─, i m'estic davant del teclat processant imatges perquè així ho he de fer. Però penso, somio, corro tallant el fred, rodolo, caic, m'enfilo, m'agenollo a la neu del cim i el vent em pren les llàgrimes per tot allò que desitjo...