RENFE autre fois

Tinc per coneguda la concepció que fa que considerem més excusable un problema com majors són les seves dimensions; però la comicitat de la situació m'ha motivat a escriure aquesta entrada al blog.

RENFE autre fois. Ahir(1) centenars o milers d'usuaris del "servei" de Rodalies vam quedar-nos aturats a les estacions hasta nuevo aviso per culpa d'una fallada informàtica (el recurso fácil, que diria aquell). Jo vaig estar molt de sort: només vaig haver d'agafar el metro per acabar d'arribar d'El Clot-Aragó fins a Arc de Triomf. Sé que hauria de reclamar l'import del bitllet del metro a RENFE, però no tinc ganes de perdre més temps amb aquesta gent… Res de nou, no és d'això que volia parlar.

Avui(2) havia de comprar un bitllet de 6 zones a l'estació de RENFE de Badalona. M'he dirigit a la màquina expenedora i he escollit el meu trajecte. He ficat la meva targeta de dèbit a la ranura i he marcat el número secret. Procesando el billete…

…

— Perdona, que no funciona el pagament amb targeta? —Pregunto al xicot d'informació que està palplantat a la màquina del costat i que acaba d'ajudar una senyora gran a comprar el seu bitllet.

— No, es que no funcionan las líneas telefónicas… —Em diu molt educadament— Por eso estamos aquí para evitar que la gente ponga las tarjetas en la máquina.

Em converteixo en el personatge d'un manga, de cara a la pantalla miro de reüll el xicot i una gran gota de suor em baixa per la templa.

— Pues la mía no sale… —Dic mentre veig com el meu tren arriba a l'andana.

— Si, tranquilo, ahora saldrá. Es que no funcionan las líneas telefónicas… No funcionan ni en Madrid!

El tren s'atura, hi ha gent que baixa i gent que puja. Timeout. La màquina finalment escup la meva targeta. Pi-pi-pi-pip. El tren re-emprèn la marxa. «No funcionen ni a Madrid…», penso; i ja em quedo molt més tranquil. És clar que potser és mentida i només és una estratègia del govern perquè no creixi a Catalunya la voluntat de sobirania entre la població no nacionalista per motivacions estrictament pràctiques i econòmiques… «La teoria conspirativa ha fet molt mal», em dic.

— ¿Y por qué no poneis un cartelito?—Pregunto, innocent de mi.

— Es que en cualquier momento puede volver a funcionar…

Em baixa una gota de suor encara més gran que l'anterior. Penso… penso diverses coses. Finalment em dirigeixo a un banc de l'andana et je m'assieds ou je m'assois. El vent és fred, però fa molt bon dia.

***

(1) De fet, abans d'ahir.
(2) De fet, avui.