Els alumnes d'una escola de Moçambic han començat a intercanviar correspondència amb els d'una escola de Catalunya. Per ara a través del correu postal i, d'aquí poc, per correu electrònic. Genial. Aquest matí, a Catalunya Radio han emès un tall de l'experiència narrada per un dels alumnes de Moçambic. El noi (crec que era un noi) explicava que ells havien enviat cap a Catalunya un parell de fotografies de Moçambic i de la seva capital i que, per la seva banda, els catalans els havien fet arribar un bolígraf i un Euro (1€).
A les persones grans els agraden les xifres. Quan els parleu d'un amic nou, no us demanen mai les coses essencials. No us diuen mai: "¿Com és la seva veu? ¿Quins jocs prefereix? ¿Fa col·lecció de papallones?" Us pregunten: "¿Quants anys té? ¿Quants germans són? ¿Quant pesa? ¿Quan guanya el seu pare?" Aleshores sí que es pensen que el coneixen.
El petit príncep, Antoine de Saint-Exupéry.
Entrades
2 comentaris:
Una mica és el que ens ensenyen. Agafes un bolígraf i un euro, els poses en un sobre, i després ja et pots menjar tranquil el teu entrepà de pernil salat, que ja has fet tot el que podies.
Almoina, que no solidaritat.
Bon dia xic!
Ai la cara que haurien de posar al obrir el sobre! I la historia que els inventaria el professor per tal de que la situació sigués menys ofensiva (pels nois catalans es clar).
Ja explicaràs la vista que s'ofereix des de la palmera (camí a Montserrat).
Publica un comentari a l'entrada