Accelera!

Pujo al teu cotxe pensant que, d'acord, si d'aquí uns anys els Asstrio són re/coneguts arreu d'Europa, començaré a plantejar-me la possibilitat que existeixi certa justícia al món. Si en Santi Careta esdevé milionari aleshores encarregaré l'obra de Hayek i la llegiré detingudament.

Mentrestant serpenteges hàbilment pels carrerons il·luminats amb aquell groc càlid dels fanals que convida a passejar de nit, a l'hivern, entre la boira; que et retorna a Montmartre... Un altre dia serà, travesses el riu: marxem. Em parles de ¿teatre?, ¿del senyor X?, ¿del plat preferit dels cucs?

A fora començava a fer fred, sí. Circulen pocs cotxes a aquestes hores... a tu també t'agrada conduir de nit, oi? M'ho imaginava. Música, és clar que sí! Sorprèn-me!

Apuges el volum i enfonses l'accelerador. L'agulla s'enfila decidida. Tanco els ulls. No cal que diguem res més; no hi ha policia.