Recordes quan ploraves perquè tenies por de la foscor? D'aquesta negror que et naixia a dins i t'ofuscava... Només necessitaves que algú t'abracés ben fort i et digués que t'estima.
T'abraço i t'estimo. Abraça'm i estima'm, si us plau.
28 de setembre 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada