El miro i hi trobo a faltar blaus. A voltes, de blaus, en sobren i el que hi manquen són roigs i violetes, indis i liles. Hi manquen indis, hi sobren blaus... no pot ser. Grisos! Blancs i negres! Els grisos i els blancs i els negres aporten el toc just de sobrietat —d'aquella— i aleshores els altres colors resplendeixen amb intensitat. La intensitat és molt important! D'allò més important...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)



0 comentaris:
Publica un comentari