28 de juny 2008

Fa Sol a la tasca

Que si gin o cervesa; que de quina edat és la bona per suïcidar-se i de qui serà el proper llit on cauré mort, begut i nu. Que per què hi ha tardes i dies com els d'avui i que per molts anys. Que també sóc aquell fill de puta que odia i menysprea. Aquell gran imbècil. Llegeix-me els llavis: Fill-de-pu-ta. I que «when I came I felt it was in the face of everything decent, white sperm dripping down over the heads and souls of my dead parents». A la merda tots plegats, anem-hi!

Et duré una flor cada dia fins que vulguis follar-me i després s'haurà acabat tot: les flors i les floritures. M'asseuré aquí tot sol, sense córrer ni esperar, tranquil, així, com ara; i ja podreu anar venint amb les vostres merdes i les vostres collonades i les vostres dones i els vostres mojitos. Pel cul us els podreu fotre. Viatjaré i estudiaré aquestes ampolles d'etiquetes gastades, per veure què amaguen. Quins secrets, quanta pols, quina sort que tindré.

«Sorry, we are unable to allow you access to our website due to regulations in your country of access.»

S'ha de ser cretí. No pots veure Tanqueray si vius a l'Iran o l'Afganistan, ni a Síria. A Nauru que no sé quin país és, sí. Brindem amb els de Nauru doncs: per la mare que ens va parir!

26 de juny 2008

Qüestió de geni

Nosaltres dos

«[...] És divertit de contemplar les anades i vingudes de la gent, com si no sabessin el pa que s'hi dóna. Un nen s'atura davant meu, em mira descaradament i quan en té prou s'allunya xiulant. Allunyar-se és un terme relatiu: se'n va fins a la paret del museu i palpa les pedres. Es treu un guix de la butxaca i dibuixa un rectangle, com una porta. L'escena m'arriba a contrallum i acluco una mica els ulls per veure-hi millor. El nen empeny la porta imaginària —és ben bé el perfil d'una porta— i, és clar, topa amb la pedra. Però no es desanima pas. Reflexiona un instant i, després, traça pulcrament el pom, amb la xapa sencera i el forat del pany; fa el gest d'obrir-lo, es veu una fugaç escletxa i el nen desapareix engolit pel mur.

El fet em deixa en estat de meditació. És evident que les criatures d'ara saben més coses que les d'abans. Són més esparpillades, les preparen millor, com si la vida s'hagués proposat un trot didàctic. [...]»

Invasió subtil i altres contes. Pere Calders

Quin tip de riure!

Diumenge al vespre, mentre jugava la selecció espanyola, jo era a Sort. Vaig veure la pròrroga i els penals en un bar on la gran majoria de la gent animava ferventment la Roja. Res a veure amb el que passava a...

19 de juny 2008

Costumisme pràctic, bona vida.

Estiu. Estim. De cafè i llet i lectura a costat de la finestra del racó per a fumadors de la cafeteria del barri. La finestra oberta convida la brianxa i la lluor del migdia a agombolar-me ací i ho fa tant bé. Llibres a la senalla, nyam nyam. Qui s'apunta a somiar?

Principi.

16 de juny 2008

Beguda de rics

Resulta que Damm ha comercialitzat una cervesa pensada i elaborada per a ésser beguda durant els àpats. Estrella Damm Inèdit, es diu. Per tal que l'invent vengui més, diuen (i potser és veritat) que l'han creada conjuntament amb els sommeliers de El Bulli. Ferran Adrià i la vareta màgica. La gallina dels ous d'or. El geni. Bla, bla, bla. 8€ l'ampolla de 75 cl. Puta mare. Algun dia la tastarem.

Fa uns dies, la nova cervesa va ser presentada al restaurant L'Ospi de Sallent (Bages) i el patufet comarcal se'n feia ressò el passat dimarts dia 10. A l'article d'Helena Rigol es citaven algunes declaracions del mestre cerveser Carlos Cervantes. Segon diu el Regió7, Cervantes va explicar que el nou producte «vol tornar la cervesa al lloc que li pertoca» ja que «fa anys era de rics» i que és una beguda que lliga amb els plats de l'alta gastronomia, i «no només amb la cultura de les tapes, que ha devaluat el producte».

Potser algú hauria de dir-li al senyor Cervantes que faci un tomb pels bars del país per tal que no oblidi qui som els principals clients de la seva empresa. No sé si li convé massa que la cervesa torni a ser «de rics». Quina puta mania amb l'alta gastronomia i tant d'esnobisme!

13 de juny 2008

Tu també ho has vist, oi?

Prens la fresca al balcó. Ets aquí i ja no hi ets, perquè passen ells armant tabola i t'hi sumes. Sumes, desesperes, trobes; tres hores. Tornem a casa, carrer amunt. Quatre nois i dues noies. Selectivitat i alegria. Bromes, quatre nois i dues noies, cap a casa, i tu. Camines lentament, sol, et diverteixes. Els quatre nois, es veu, no hi tenen res a fer, caminen uns passos per davant. Una de les noies és rossa i força alta, duu un vestit. Negre. El vestit. L'altra és morena, molt més baixeta. Baixeta, de fet. Porta uns texans. Caminen unes passes per darrera dels nois, que no saben com fer-s'ho per emportar-se'n qualsevulla de les dues al llit. A quin llit? Si no tenen llit per a dos, ni cotxe. Només tenen joventut, com elles. I aleshores, jo, desgraciat, ho veig tot. La noia morena, baixeta, atansa la mà discretament al cul de la rossa, més alta, que duu un vestit. Negre, el vestit. I sense miraments, no és cap joc, no fa broma, li refrega la mà a l'entrecuix. Les faldilles són curtes. Negres. Les hi arromanga tant que gairebé se li veu tot el cul. Segur que es diverteixen molt. Deu segons, vint segons. Fan molt ben fet. S'exciten. Exciten. Observo els quatre nois, pobra canalla, deuen ser companys de classe, si ho sabessin...

11 de juny 2008

Tuit tuit!

M'agraden els tuits! Fins ara els tuits eren divertits, graciosos, estendard de la poca feina... i podies mantenir una conversa de tuits! Exemple:

—Tuit.
—Tuit, tuit!
—Tuit!?
—Tuit, tuit. Tuit!
—...
—Tuit?
—Tuit, tuit.

A partir d'ara, a més a més, tindran una utilitat diferent! Utilitzant el telèfon mòbil i el Twitter podré informar del que vulgui, quan vulgui, des de qualsevol indret on tingui cobertura. M'anirà molt bé, per exemple, quan marxi a caminar. A més a més, gràcies a korelab i al seu Twitter Ballon personalitzable, he fet el widget que veieu a la dreta, entre el Baobab de les Paraules i el Melic.

10 de juny 2008

El Camí

Ja fa temps que en tenia ganes i finalment m'he decidit. Ja sé on aniré quan torni de Menorca: a fer el Camí de Sant Jaume. Des que fa anys en vaig descobrir l'existència que em va cridar l'atenció. Amb el temps he sabut que de camins de Sant Jaume n'hi ha molts i que, de fet, l'autèntic Camí cadascú l'ha de començar a casa seva. Així doncs, si no hi ha res de nou, el dia 25 del mes que ve abandonaré la meva ciutat tot xino-xano per anar fins al Monestir de Montserrat on faré nit(1) i, des d'allí, seguiré les sagetes grogues que m'hauran de guiar fins a Santiago de Compostela.

Tot plegat seran uns 1100 Km a peu. La distància més llarga que mai m'he proposat de recórrer caminant. El meu Camí.

Em queden dos elements clau de l'equipatge per a escollir: el calçat (les meves apreciades Teva Redpoint 2 ja no poden acompanyar-me més quilòmetres) i la lectura. Alguna proposta?


***
(1) Sempre m'ha fet gràcia passar una nit en un monestir...

07 de juny 2008

Pobre home

L’Emperador alemany Carles V, també rei d’Espanya, va adoptar quan va ser coronat l’any 1519 la llengua espanyola com una llengua franca a la seva cort. La gent intel·ligent de la seva època no s’en va sorprendre, ja que Espanya ja era per aquells temps un imperi mundial, no gens menys havia descobert Colom Amèrica el 1492. Quan els súbdits de Carles V no entenien un idioma estranger, aleshores deien que els sonava a espanyol. Encara avui quan no entenem alguna cosa ens sona a espanyol. Però s'hauria d'actualitzar i dir “ens sona a català”

Avui l'espanyol ja no es llengua oficial
El català es la llengua que es parla al nordest d’Espanya i en la seva variant mallorquina a Mallorca. Dit això, vaig rebre recentment una carta en perfecte alemany, escrita per un cap del departament del govern regional de les Balears. Abstracte: “Els faig una crida per fer-los saber que el govern de les Illes Balears te un gran interès en que, en les seves comunicacions amb els usuaris que decideixin volar amb Air Berlin, es garanteixi un ús adequat de la llengua oficial a les Illes. En els serveis bàsics i essencials,com en els vols cap a i des de Mallorca, Menorca i Eivissa (referint-se a Ibiza), és indispensable garantir als ciutadans catalanoparlants i usuaris l’ús correcte de la seva llengua.


Des de la ‘Platscha’ de Palma!
Wow! Fins ara jo estava orgullós de tenir en els vols interns d’Espanya almenys una hostessa d’abord que parles espanyol. Els hi haig de donar ara cursos de català als meus empleats? I els que volen a Galícia o al País Basc voldran que ens adrecem en gallec o en basc? Es que allí ja no es parla més l'espanyol?

Doncs això no serà cap utopia si la febre regionalitzadora al regne d'Espanya continua com fins ara, segons m'explica un amic meu mallorquí. Hi ha avui pobles a la illa, en els quals els nens ja no parlen espanyol. A les seves escoles l'espanyol és una llengua estrangera més, com l'anglès o l'alemany. On la Playa de Palma s'anomena Platja de Palma. Quan es pronuncia Platscha, t'hi has d'acostumar, però ja no sona com la llengua d'un imperi mundial

Retorn al regionalisme medieval
Fins ara pensava que vivíem en una Europa sense fronteres
...
La partició d'Espanya en nacionalismes regionals és de fet un retorn als miniestats medievals. Fins ara s'ha beneficiat Mallorca de la UE com cap altra. Dels carreteres noves de l'illa, poques en trobaríem que no les hagi pagat la UE. Fins i tot l'aeroport de Palma ha estat en gran part finançat per la UE. Amb una participació exclusivament catalana no s’hauria aconseguit mai de la vida.

Joachim Hunold, director general d’ Air Berlin


Curtisme
. Ignorància. Si no fos perquè —en part— per culpa de miserables com aquest la nostra llengua està com està, la única cosa que em produiria llegir aquest text fora llàstima.

Molt coherent, això és innegable, el quadre combinat per a seleccionar l'idioma a la web d'Air Berlin:

Qui? Jo?

«—Amb barba no t'havia reconegut!»

En certs aspectes sóc tan despistat que segurament si algú em preguntés si he dut mai barba li respondria que no. No porto barba. No m'afaito.

05 de juny 2008

Passejant amb la mort sota la pluja

Ajoutée le 24 avril 2008 par tostoneoneNo es pot dir que tingui febre, però la meva temperatura és superior a l'habitual. Surto amb la mort, amb la pluja i amb un paraigua. Per si em moro.

És gairebé l'hora de sopar, però vull un cafè amb llet calent i una pasta. Un croissant, acabat de fer —per demanar...

M'acosto a la cafeteria. Falten tres quarts d'hora per a que tanquin. No. Reculo. Enfilo un altre carrer. No plou. No em moro. Miro a l'interior d'una taverna on no hi ha mai ningú. Massa gent, passo de llarg. Una altra. Tancat per reformes. Acabo anant a un bar on no vaig massa sovint i on sempre seré un client habitual. Cafè amb llet i un Donut's. Cervesa, Trivial. Trivial, Trivial, Trivial, Trivial, Trivial, i encara Trivial. Tercer. Set euros, tot plegat. Em moro. I plou un altre cop. El paraigua no m'ha salvat de la mort, però potser em fa algun servei amb la pluja. Camino; els carrers foscos per l'hora. Els peus se'm mullen perquè quan em penso que ja és estiu porto sandàlies. Els pantalons no, perquè quan em penso que ja és estiu me'ls arromango. Arribo a casa.

03 de juny 2008

Tinc entrades!!!


Després d'un dia i mig trucant per telèfon, ja tinc entrades per veure en Waits al seu primer concert a Barcelona! Dilluns 14 de juliol a platea, zona central, a la fila 34. Sóc feliç!

02 de juny 2008

En Tom encara comunica

Rien de rien. Les línies telefòniques de Telentrada encara estan col·lapsades. Ho continuaré provant, com a bon pringat. De tota manera, no els costaria res posar alguna mena de nota a la web que digués si ja s'han venut totes les entrades o no, perquè si ens han de dir, d'un en un, a tots els que truquem, que ja no queden localitats, tindran els telèfons ocupats fins demà passat...

Per cert, la web Euroteam ven entrades per als concerts de tota la gira europea al "mòdic" preu de 390€ més taxes de gestió. No estic tan boig, però no havíem quedat que només es podien comprar al telèfon de Telentrada?

ACTUALITZACIÓ (03/06/08 15:50): Encara comunica, però almenys a la web hi diu que queden entrades per vendre... Vinga, Tom, maco, agafa'm el telèfon...

Esperant Waits

Dues persones amb sengles telèfons mòbils fent unes 8 trucades per minut cadascuna, suposen unes 960 trucades per hora. De les 9:00 fins a les 10:30 hem trucat sense fer cap pausa: 1.440 trucades. Des de les 10:30 fins ara, podem haver fet unes altres 1.000 trucades. En total doncs, devem haver trucat, arrodonint, unes 2.500 vegades al número de Telentrada (902 10 12 12). Hem aconseguit línia 5 vegades; això és un 0,2% dels cops que hem trucat. No hem passat de sentir el contestador de Telentrada indicant-nos que podem tornar a trucar al cap d'una estona i recordant-nos que el servei de venta d'entrades està actiu les 24 hores del dia... potser sí que es pensen que d'aquí 24 hores quedaran entrades!

Per més que valguin 100 i 125€, era de preveure que els tres primers concerts de Tom Waits en territori espanyol (un a Donosti i dos a Barcelona) pengessin el cartell de sold out. Aleshores jo em pregunto... per què no sortejaven les entrades? No és tan difícil... t'apuntes a una pàgina web i després comproves si t'ha tocat. En aquest cas tens unes hores per efectuar el pagament i, si no el fas, les entrades es posen novament en sorteig.

En fi, ho continuaré provant de tant en tant, però ja he perdut l'esperança...