Tercer intent no reeixit. Aquest cop ja no poso ni les fotos, perquè m'ha passat com en l'intent anterior: tot té molt bon aspecte fins el tercer dia, però al quart la massa ja no reacciona; al cinquè tampoc, ni al sisè...
Faré un quart intent amb iogurt desnatat, i a veure si aquest cop hi ha més sort!
28 de setembre 2008
23 de setembre 2008
22 de setembre 2008
17 de setembre 2008
Sí que fan!
Plegant de treballar a les deu del vespre/nit i prou a prop de casa per permetre'm el luxe de tornar tot xino-xano; tot sopant, m'he posat a mirar la TV i, després del zàping de rigor, he acabat amb una aposta gairebé segura: el 33.
El 60 minuts m'ha interessat molt! Han emès un reportatge d'Andrew Cohen del programa Horizon de la BBC anomenat Aïllament total (Total Isolation) que, a partir d'un experiment en què aïllaven sensorialment sis voluntaris durant 48 hores en diverses condicions (foscor i silenci absoluts, soroll blanc, etc.), es reflexionava sobre com afecta aquest isolament als humans. Isolament que és cada vegada més comú en centres penitenciaris de tot el món. Després de veure el reportatge, pensar en Guantánamo fa posar (encara més) els pèls de punta.
Després del 60 minuts ha començat la nova temporada de Valor afegit; programa d'economia que presenta i dirigeix Albert Closas (que si bé no m'agradava gens a La nit al dia, aquí està molt més encertat). Si és veritat que la crisi actual serà comparable amb el Crack del 29 i que ens acostem a una altra Gran Depressió, maleeixo encara un altre cop als pallussos del totxo. Si tot plegat ha de petar, m'hauria agradat que el motiu fos un altre...
En fi, que no tot és merda a la TV.
ACTUALITZACIÓ (18/09/08 9:58): Afegeixo el reportatge de la BBC (en V.O. perquè no he trobat la versió doblada) i la vinyeta de El Roto recomanada per en Moloko.
El 60 minuts m'ha interessat molt! Han emès un reportatge d'Andrew Cohen del programa Horizon de la BBC anomenat Aïllament total (Total Isolation) que, a partir d'un experiment en què aïllaven sensorialment sis voluntaris durant 48 hores en diverses condicions (foscor i silenci absoluts, soroll blanc, etc.), es reflexionava sobre com afecta aquest isolament als humans. Isolament que és cada vegada més comú en centres penitenciaris de tot el món. Després de veure el reportatge, pensar en Guantánamo fa posar (encara més) els pèls de punta.
Després del 60 minuts ha començat la nova temporada de Valor afegit; programa d'economia que presenta i dirigeix Albert Closas (que si bé no m'agradava gens a La nit al dia, aquí està molt més encertat). Si és veritat que la crisi actual serà comparable amb el Crack del 29 i que ens acostem a una altra Gran Depressió, maleeixo encara un altre cop als pallussos del totxo. Si tot plegat ha de petar, m'hauria agradat que el motiu fos un altre...
En fi, que no tot és merda a la TV.
ACTUALITZACIÓ (18/09/08 9:58): Afegeixo el reportatge de la BBC (en V.O. perquè no he trobat la versió doblada) i la vinyeta de El Roto recomanada per en Moloko.
13 de setembre 2008
Aaargh!
Aquest semestre —que encara ha de començar— a la UOC, he descobert una (mala?) pràctica en l'ús del correu electrònic que em treu de polleguera. Consisteix en enviar un correu a una colla de persones i escriure'l en segona persona del singular de forma totalment genèrica. Pot haver-hi res més impersonal?Cada vegada que llegeixo un missatge d'aquests (i per desgràcia em sembla que em tocarà fer-ho sovint a partir d'ara) se'm crispen els nervis. No puc fer-hi més.
I ja que parlem de la UOC, no entenc perquè el canvi de tutor ha d'implicar la pèrdua d'accés a l'antic fòrum de tutoria on tenia fils de conversa actius amb els companys i companyes dels dos primers semestres. Vaig escriure al servei d'atenció per plantejar aquesta qüestió i encara no he rebut cap resposta...
12 de setembre 2008
L'aprenent de flequer (2n intent)
Ha faltat poc! Definitivament a casa meva la massa fermenta més ràpid del que tocaria i de la meva falta d'experiència fent pa és la culpa de no haver sabut aprofitar la que aquest cop m'estava quedant prou bé.
Per desgràcia, el dia 4 no ha pres aquesta textura esponjosa, com de mousse, sinó que s'ha mantingut tal com havia quedat en remenar-ho després d'afegir la nova farina i l'aigua el tercer dia; amb una capa d'aigua a la superfície, bastant fosca i amb una pudor molt agra i desagradable...
Suposo que l'error, aquesta vegada fou que no era a casa el tercer dia a l'hora que tocava alimentar la massa i ho vaig fer un pèl tard; si no, no ho entenc, perquè feia bona pinta! En qualsevol cas, el segon intent també ha anat a parar vàter avall. Dilluns ho tornaré a provar i si la tercera no va la vençuda aleshores hi afegiré una mica de iogurt desnatat.
Per desgràcia, el dia 4 no ha pres aquesta textura esponjosa, com de mousse, sinó que s'ha mantingut tal com havia quedat en remenar-ho després d'afegir la nova farina i l'aigua el tercer dia; amb una capa d'aigua a la superfície, bastant fosca i amb una pudor molt agra i desagradable...Suposo que l'error, aquesta vegada fou que no era a casa el tercer dia a l'hora que tocava alimentar la massa i ho vaig fer un pèl tard; si no, no ho entenc, perquè feia bona pinta! En qualsevol cas, el segon intent també ha anat a parar vàter avall. Dilluns ho tornaré a provar i si la tercera no va la vençuda aleshores hi afegiré una mica de iogurt desnatat.
11 de setembre 2008
El senyor X
A vegades X. se sentia com si visqués només
de la inèrcia del part.
La vida —pensava X.—, a diferència dels altres acudits, com més s'entén, menys gràcia fa.
Segons X., dos àngels van ser els encarregats de pintar el món: un, d'estil figuratiu, va tenir assignada la part física, i l'altre, abstracte, la part psíquica. No cal dir, però, que ambdós eren afeccionats.
Al parer d'X., el plat preferit dels cucs és l'ànima dels creients.
El plat preferit dels cucs. Pere Saborit i Codina
09 de setembre 2008
L'aprenent de flequer (1r intent)
Tal com vaig dir, sortís com sortís el pa de pessic (va quedar molt bo!), m'he proposat aprendre a fer pa a casa, de manera artesanal i sense porqueries afegides; seguint les indicacions i els consells de l'Iban. El primer pas és aprendre a fer la massa mare i per això mateix, ahir vaig comprar farina de blat integral (la integral duu els gèrmens i les cloves del blat i va millor perquè es desperti la massa) i vaig començar el procés.
Avui és el segon dia, i a l'hora d'anar a alimentar la massa no hauria hagut d'apreciar gaire diferència amb la d'ahir. Segons l'Iban después de 24 horas no hay grandes signos de actividad. La masa se ha asentado un poco, y algo de líquido marrón flota en la superficie. Però quan em disposava a donar de menjar als bitxus, m'he trobat això:
Què ha passat? D'entrada ha reaccionat el segon dia com ho hauria d'haver fet el tercer! Això, segons sembla deu ser provocat per una temperatura ambient massa alta a casa. D'altra banda, a la part baixa del pot hi ha quedat molta aigua. Mirant les fotos del tercer dia de l'Iban, això no hauria de passar; de manera que dedueixo que hi vaig posar massa aigua...
No passa res: [...] i si m'equivoco, torno a començar!
ACTUALITZACIÓ (09/09/08 19:59): Ara m'he assegurat de posar exactament la mateixa quantitat d'aigua que de farina (realment la textura ha quedat diferent, molt més lligada) i he posat el pot en un lloc on espero que estigui un pèl més fresc. A veure què em trobo demà...
Avui és el segon dia, i a l'hora d'anar a alimentar la massa no hauria hagut d'apreciar gaire diferència amb la d'ahir. Segons l'Iban después de 24 horas no hay grandes signos de actividad. La masa se ha asentado un poco, y algo de líquido marrón flota en la superficie. Però quan em disposava a donar de menjar als bitxus, m'he trobat això:
Què ha passat? D'entrada ha reaccionat el segon dia com ho hauria d'haver fet el tercer! Això, segons sembla deu ser provocat per una temperatura ambient massa alta a casa. D'altra banda, a la part baixa del pot hi ha quedat molta aigua. Mirant les fotos del tercer dia de l'Iban, això no hauria de passar; de manera que dedueixo que hi vaig posar massa aigua...
No passa res: [...] i si m'equivoco, torno a començar!
ACTUALITZACIÓ (09/09/08 19:59): Ara m'he assegurat de posar exactament la mateixa quantitat d'aigua que de farina (realment la textura ha quedat diferent, molt més lligada) i he posat el pot en un lloc on espero que estigui un pèl més fresc. A veure què em trobo demà...
05 de setembre 2008
Gutenberg
—Boas tardes, ¿Como se chama o inventor da imprensa?
El noi, que no parla portuguès, encaixa la mà que li ofereixen i, sorprès, es fa repetir la pregunta dos cops més.
—O livro... —Senyala el llibre que sosté el xicot a les mans, del qual tot just començava la lectura de la nota de Joan Sellent, el traductor.—A imprensa... o inventor da imprensa... Gutenberg!
Ara el noi ho comprèn i repeteix les síl·labes del nom «Gutenberg». L'altre, visiblement content, es presenta.
—Gutenberg. O meu nome é Gutenberg! —I dóna a entendre que pel fet de dir-se Gutenberg, s'alegra de trobar algú que llegeix. Li agraden els llibres, diu.
Pren, demanant-lo amb un gest amable, el llibre que llegeix el xicot i se'l mira una bona estona. Gutenberg examina el llibre, i el noi, assegut a la taula de la terrassa de la cafeteria, contempla Gutenberg realment encuriosit. És un brasiler menut, prim i de pell colrada, vesteix una gorra (que es treu per saludar), una samarreta de tirants negra, uns texans llargs i unes bahianas. El llibre, Hamlet, de William Shakespeare, blanc, sense il·lustracions a la portada. Gutenberg diu que és un bon llibre, tot i que el seu rostre —força expressiu tal com ha anat veient el jove— no dóna mostres de reconèixer Shakespeare.
En qualsevol cas, després d'uns segons de silenci, retorna el llibre i demana permís per demanar un favor(1). Inmers en el seu rol, amb unes formes amabilíssimes i afectuoses, explica que és brasiler, que no té feina i que si podria fer-li el favor d'ajudar-lo econòmicament per poder menjar alguna cosa. El noi diu que prou(2) i obre la seva cartera. A l'espai del moneder hi té dos o tres euros; però Gutenberg no li ha demanat una almoïna sinó quelcom amb què poder menjar, així que el xicot —que per sistema no dóna mai diners a cap captaire— s'ho repensa i li dóna l'únic bitllet que duu: un bitllet de cinc euros. Amb això, si res més no, Gutenberg podrà prendre un entrepà i una canya. El brasiler amant dels llibres —qui sap si també de les lletres que guarden dins— obre bé els ulls i mostra repetides vegades el seu agraïment abans d'allunyar-se carrer avall.
Hamlet reposa sobre la taula metàl·lica i el noi resta abstret, astorat, seguint Gutenberg amb la mirada. No es penedeix gens d'haver-li donat els cinc euros. I si se'ls beu, que sigui a la salut de tots plegats; al cap i a la fi... Uns metres més avall, el brasiler, mig embriac, feliç, s'atura per saludar un gos que vagareja tot sol; i encara, un tros enllà, un marrec malgirbat. Què tenen en comú el brivall, el cus i el lector de Shakespeare?
En aquell moment baixa pel carrer peatonal un vehicle de la policia udolant, passa pel costat de Gutenberg i, aquest, sostenint-se la gorra amb la mà, surt corrent... darrera de la policia! Al noi, ara sí, se li perfila un somriure a la cara. Durant uns minuts s'està assegut, tranquil com feia dies que no es trobava, en actitud que hom jutjaria reflexiva. No es pot dir que reflexioni, pròpiament, però si que nombrosos i diversos pensaments fugissers desfilen per la seva ment igual que pels ulls el senyor que fuma pipa o la noia, bellíssima, del vestit.
Avui, algú havia comprat literalment el capvespre quan l'horitzó no podia encara somiar el Sol. I també avui, algú ha decidit incomprensiblement que ja no valia la pena veure'l sortir mai més...
***
(1) Veig que tothom procedeix de la mateixa manera
(2) «que sí».
El noi, que no parla portuguès, encaixa la mà que li ofereixen i, sorprès, es fa repetir la pregunta dos cops més.
—O livro... —Senyala el llibre que sosté el xicot a les mans, del qual tot just començava la lectura de la nota de Joan Sellent, el traductor.—A imprensa... o inventor da imprensa... Gutenberg!
Ara el noi ho comprèn i repeteix les síl·labes del nom «Gutenberg». L'altre, visiblement content, es presenta.
—Gutenberg. O meu nome é Gutenberg! —I dóna a entendre que pel fet de dir-se Gutenberg, s'alegra de trobar algú que llegeix. Li agraden els llibres, diu.
Pren, demanant-lo amb un gest amable, el llibre que llegeix el xicot i se'l mira una bona estona. Gutenberg examina el llibre, i el noi, assegut a la taula de la terrassa de la cafeteria, contempla Gutenberg realment encuriosit. És un brasiler menut, prim i de pell colrada, vesteix una gorra (que es treu per saludar), una samarreta de tirants negra, uns texans llargs i unes bahianas. El llibre, Hamlet, de William Shakespeare, blanc, sense il·lustracions a la portada. Gutenberg diu que és un bon llibre, tot i que el seu rostre —força expressiu tal com ha anat veient el jove— no dóna mostres de reconèixer Shakespeare.
En qualsevol cas, després d'uns segons de silenci, retorna el llibre i demana permís per demanar un favor(1). Inmers en el seu rol, amb unes formes amabilíssimes i afectuoses, explica que és brasiler, que no té feina i que si podria fer-li el favor d'ajudar-lo econòmicament per poder menjar alguna cosa. El noi diu que prou(2) i obre la seva cartera. A l'espai del moneder hi té dos o tres euros; però Gutenberg no li ha demanat una almoïna sinó quelcom amb què poder menjar, així que el xicot —que per sistema no dóna mai diners a cap captaire— s'ho repensa i li dóna l'únic bitllet que duu: un bitllet de cinc euros. Amb això, si res més no, Gutenberg podrà prendre un entrepà i una canya. El brasiler amant dels llibres —qui sap si també de les lletres que guarden dins— obre bé els ulls i mostra repetides vegades el seu agraïment abans d'allunyar-se carrer avall.
Hamlet reposa sobre la taula metàl·lica i el noi resta abstret, astorat, seguint Gutenberg amb la mirada. No es penedeix gens d'haver-li donat els cinc euros. I si se'ls beu, que sigui a la salut de tots plegats; al cap i a la fi... Uns metres més avall, el brasiler, mig embriac, feliç, s'atura per saludar un gos que vagareja tot sol; i encara, un tros enllà, un marrec malgirbat. Què tenen en comú el brivall, el cus i el lector de Shakespeare?
En aquell moment baixa pel carrer peatonal un vehicle de la policia udolant, passa pel costat de Gutenberg i, aquest, sostenint-se la gorra amb la mà, surt corrent... darrera de la policia! Al noi, ara sí, se li perfila un somriure a la cara. Durant uns minuts s'està assegut, tranquil com feia dies que no es trobava, en actitud que hom jutjaria reflexiva. No es pot dir que reflexioni, pròpiament, però si que nombrosos i diversos pensaments fugissers desfilen per la seva ment igual que pels ulls el senyor que fuma pipa o la noia, bellíssima, del vestit.
Avui, algú havia comprat literalment el capvespre quan l'horitzó no podia encara somiar el Sol. I també avui, algú ha decidit incomprensiblement que ja no valia la pena veure'l sortir mai més...
***
(1) Veig que tothom procedeix de la mateixa manera
(2) «que sí».
04 de setembre 2008
03 de setembre 2008
Et voilà! El pa de pessic!
No fa ni una hora que ha sortit del forn i encara no l'he tastat (estic esperant que es refredi!). Això sí, m'ho he passat molt bé fent-lo i desprèn una olor la mar de temptadora...
Heus ací un resum fotogràfic d'aquest procés al llarg de deu dies:
i les instruccions, que deien així:
ACTUALITZACIÓ (05/09/08 13:34): M'oblidava de dir-ho! Ha quedat boníssim!
Heus ací un resum fotogràfic d'aquest procés al llarg de deu dies:
i les instruccions, que deien així:- Dia 1: En un bol gran poseu-hi la massa mare que us han donat i afegiu-hi un got de sucre i un altre de farina. No ho barregeu!
- Dia 2: Barregeu-ho tot amb una cullera.
- Dies 3 i 4: No ho toqueu!
- Dia 5: Afegiu-hi un got de llet, un de sucre i un de farina. No ho barregeu!
- Dia 6: Barregeu-ho tot amb una cullera.
- Dies 7, 8 i 9: No ho toqueu!
- Dia 10: Separeu 3 gots de la massa obtinguda per donar-los a tres persones a qui desitgeu sort. A la resta de la massa hi afegiu: dos gots de farina, un got d'oli de gira-sol, un got de nous, un got de llet, un sobre de llevat, dos ous sencers, una poma a trossos, 180 grams de panses, un pessic de sal i un pessic de canyella.
Barregeu-ho tot, ben barrejat, i poseu-ho al forn entre 40 i 50 minuts a 180ºC.
ACTUALITZACIÓ (05/09/08 13:34): M'oblidava de dir-ho! Ha quedat boníssim!
No puc dormir
Com cada any, després de la Festa Major costa agafar el son, ja se sap. Són massa dies anant a dormir a l'hora de llevar-se i llevant-se a l'hora de sopar. Això no pot ser bo. M'estiro al llit, poso els coixins com a mi m'agrada, tanco el llum i els ulls, dono unes quantes voltes. I no m'adormo. Passen deu minuts, i deu més... Una hora. No tinc son. Estic sol.
Em llevo i poso aigua a bullir. Prendré una infusió de marialluïsa amb mel mentre derivo per alguns blogs trobats pel cercador d'imatges de Google. Arribo a La cuina vermella, a Favàritx, a L de Lingüista... Prenc una segona tassa d'infusió. Aquesta té un gust més fort, però la mel de La Vinya que l'endolceix la fa encara exquisida.
Amb la broma ja és setembre i papallonegen pel caparró idees de senzilles activitats que tinc ganes de fer, d'habilitats que m'agradaria potenciar o adquirir, de llocs que vull conèixer o revisitar...
Setembre és el meu cap d'any. El darrer glop de la tassa concentra la major part de la dolçor de la mel. Mmmm...
Em llevo i poso aigua a bullir. Prendré una infusió de marialluïsa amb mel mentre derivo per alguns blogs trobats pel cercador d'imatges de Google. Arribo a La cuina vermella, a Favàritx, a L de Lingüista... Prenc una segona tassa d'infusió. Aquesta té un gust més fort, però la mel de La Vinya que l'endolceix la fa encara exquisida.
Amb la broma ja és setembre i papallonegen pel caparró idees de senzilles activitats que tinc ganes de fer, d'habilitats que m'agradaria potenciar o adquirir, de llocs que vull conèixer o revisitar...
Setembre és el meu cap d'any. El darrer glop de la tassa concentra la major part de la dolçor de la mel. Mmmm...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
