29 d’agost 2006

Un respir.

Dia 35. Finalment i esperada ha arribat el gran dia. I ara què? Un moment, atura't, atura't... atura la música, també. Silenci. Necessito uns minuts de calma. El mar és una bassa d'oli. M'acabo de menjar l'entrepà, com cada dia. D'acord, ara ja estic a punt.

—Un mig de Tanqueray tònica... o no, sencer, així no hauràs de fer dos viatges.

Bona nit.