29 de maig 2008

Temps d'espardenyes


Enguany, tot i el raig de cada dia que toca —i cau— al maig, ha començat aviat la sensació d'estiu.

Un dels majors atractius de la feina que faig per guanyar-me les garrofes és que quan comença a fer bon temps cau en picat. De mitja tardor a ple hivern treballo més hores al dia de les que voldria i, més empipador, dedico força hores a fer kilòmetres en cotxe. No me'n queixo (bé, a vegades sí) perquè sé que a partir de l'abril, molt probablement, començaré a tenir dies lliures entre setmana i rara vegada hauré de treballar matí i tarda. Per fer una mica d'enveja diré que fa tres setmanes que només treballo les tardes de dilluns a dimecres. Definitivament, encara que els hiverns siguin durs, no em puc queixar.

Tant és així, que aquest any em prendré més dies de vacances dels que em pertoquen (sense cobrar-les, això sí!) i ja he començat a pensar què faré. D'entrada una cosa és segura (1): el dia 16 de juliol a la nit carregaré la tartana roja a l'Isla de Botafoc (o algun altre ferro similar) i marxarem una setmana a Menorca! Dilluns a la nit baixava de Puigcerdà absolutament immers en aquest proper retrobament amb tants llocs estimats i algunes persones molt apreciades.

I després començaran unes altres vacances. Aniré a caminar, com l'any passat, i ja tinc algun projecte en ment...


***
(1) Tan segura com segur pot ésser tot en aquesta vida, és clar.

Peticions

No et demano que nedis contracorrent, però almenys tingues la voluntat de mirar per on passa el riu i qui són els que t'acompanyen aigües avall...

23 de maig 2008

M'he tret quinze anys de sobre!

Feia... què et diré jo? Cinc anys (o més!) que no anava al cinema. De fet no havia anat mai (mai!) al Bages Centre. I avui m'he (ens hem) decidit. Estrenaven la nova de l'Indy i tenia ganes de tornar a ser una criatura. D'imaginar, de somiar, de riure, d'espantar-me, de patir, de viure totes aquelles aventures increïbles que només li poden succeir a ell.

La pel·lícula és tot allò que hom pot esperar de l'Indiana Jones, ni més ni menys. He de confessar que, havent vist el tràiler, tenia por de trobar-me amb una mena d'Spiderman fent acrobàcies impossibles amb el fuet; però no, aquesta vegada ens han respectat. M'han tocat la fibra amb la Harley Davidson i només m'ha decebut el final. Això no m'ho esperava de tu, Indy! (Però et perdono perquè he passat una bona estona, que és el que havia anat a buscar)


PD: Senyors de LucasArts, el joc en 3D deu ser boníssim, segur! Però... fora molt demanar una aventura gràfica amb SCUMM de tota la vida, amb gràfics pixelats i midis?

15 de maig 2008

Hi ha fades a la Vall Ferrera

Aquesta tarda volia sortir a fer l'indi pel bosc amb el monocicle, però s'ha posat a ploure. He obert el dietari de viatge del GR-11, l'he repassat i n'he reescrit dos jorns més. He recordat que, efectivament, hi ha fades a la Vall Ferrera. Almenys durant uns dies, l'estiu passat, n'hi hagué una...

Etapes quatre i cinc, a peu de camí.

09 de maig 2008

El Baobab de les Paraules

Ara mateix no recordo com va ser que vaig descobrir el projecte Tree-Nation (em sona que vaig sentir-ne parlar a Catalunya Ràdio i/o en algun post de l'Intratable) però em vaig registrar a la pàgina ja fa força temps i n'he anat rebent notícies periòdicament. M'agraden els arbres, m'agrada la idea i m'agrada com la presenten.

Aquest abril, mes del meu naixement, vaig penjar al blog una consulta en què preguntava als visitants si havíem de plantar un Baobab o no calia... Ara no me'n recordo de la xifra exacta però em sembla que l'enquesta va tenir 12 o 13 participants i, d'aquests, una mica més del 70% van votar que sí. La intenció d'aquesta consulta era ajudar-me a decidir si em volia regalar un Baobab pel meu aniversari (o amb qualsevol altra excusa similar).

Ahir vaig anar a l'Abacus i fent la rutinària volta pels taulells de novetats vaig veure un llibre (que no és pas cap novetat, em sembla) que em cridava. L'home que plantava arbres, de Jean Giono. És un llibre petit (110 x 140 mm) de 76 pàgines i es llegeix en una estoneta. A la contraportada hi diu: "Un relat ple de sensibilitat que és un cant al desinterès i a la generositat i que exalta l'enorme valor que hi ha en un acte tan senzill com és el fet de plantar un arbre." Té raó.

Amb tot plegat, avui, 9 de maig del 2008 neix, virtualment i real, un petit Adansonia Digitata anomenat "El Baobab de les Paraules" —l'oníric Baobab que inspira aquest blog— que viurà, de moment, en un viver i que d'aquí uns mesos serà trasplantat a Dosso (Níger). I algun dia l'aniré a visitar...

03 de maig 2008

A peu de camí

Ja he publicat les primeres anotacions de la tercera etapa del GR-11: de la Guingueta d'Àneu a Estaon.

02 de maig 2008

Mut

Vaig començar a somiar un vespre que em trobava trist i sol. Tenia els ulls perduts a la televisió i el pensament fugia lent però decidit. No anhelava èxits ni dones ni menys encara diners, cotxes o cases. Somiava estar sol i caminar, lluny, sense haver de patir per on dormir, on menjar. Endavant, de sol a sol, brut i suat, sense tenir mai fred. Bru. Arribar a la meta, mirar a dreta i esquerra i, sense fer cas de ningú, prendre una direcció qualsevol i continuar endavant per sempre més...

Basat en fets reals


(El meu regal d'aniversari. Gràcies!)



01 de maig 2008

Malaltia

Malalt.

Molt malalt. Avorrit, absort. Endut. Tusso. Podrit, corcat. Malalt, molt malalt. Buit de ple, ple de buit; de res. Enyorat, lligat enlloc. Atzucac de mots; paraules i punts i salts. Ritme. Així tusso, amb ritme, podrit. I crits i son i tard que és, de nit, i fosc i res que tinc, que no tinc res de pobre que sóc i on ets si bull el brou; que vull.