Mut

Vaig començar a somiar un vespre que em trobava trist i sol. Tenia els ulls perduts a la televisió i el pensament fugia lent però decidit. No anhelava èxits ni dones ni menys encara diners, cotxes o cases. Somiava estar sol i caminar, lluny, sense haver de patir per on dormir, on menjar. Endavant, de sol a sol, brut i suat, sense tenir mai fred. Bru. Arribar a la meta, mirar a dreta i esquerra i, sense fer cas de ningú, prendre una direcció qualsevol i continuar endavant per sempre més...