El Baobab de les Paraules

Ara mateix no recordo com va ser que vaig descobrir el projecte Tree-Nation (em sona que vaig sentir-ne parlar a Catalunya Ràdio i/o en algun post de l'Intratable) però em vaig registrar a la pàgina ja fa força temps i n'he anat rebent notícies periòdicament. M'agraden els arbres, m'agrada la idea i m'agrada com la presenten.

Aquest abril, mes del meu naixement, vaig penjar al blog una consulta en què preguntava als visitants si havíem de plantar un Baobab o no calia... Ara no me'n recordo de la xifra exacta però em sembla que l'enquesta va tenir 12 o 13 participants i, d'aquests, una mica més del 70% van votar que sí. La intenció d'aquesta consulta era ajudar-me a decidir si em volia regalar un Baobab pel meu aniversari (o amb qualsevol altra excusa similar).

Ahir vaig anar a l'Abacus i fent la rutinària volta pels taulells de novetats vaig veure un llibre (que no és pas cap novetat, em sembla) que em cridava. L'home que plantava arbres, de Jean Giono. És un llibre petit (110 x 140 mm) de 76 pàgines i es llegeix en una estoneta. A la contraportada hi diu: "Un relat ple de sensibilitat que és un cant al desinterès i a la generositat i que exalta l'enorme valor que hi ha en un acte tan senzill com és el fet de plantar un arbre." Té raó.

Amb tot plegat, avui, 9 de maig del 2008 neix, virtualment i real, un petit Adansonia Digitata anomenat "El Baobab de les Paraules" —l'oníric Baobab que inspira aquest blog— que viurà, de moment, en un viver i que d'aquí uns mesos serà trasplantat a Dosso (Níger). I algun dia l'aniré a visitar...