22 de gener 2007
Caminants
Un mantell de plata li cobria l'ànima i així, resplendent, se'ns mostrava a l'alba. Dessota múltiples embolcalls, observàvem, embadalits; amatent ens impactava i nosaltres no gosàvem ni cercar recer. Foren dies difícils, encara per esperits transparents; però qui en volgué aprendre, com sempre, ho féu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
2 comentaris:
:|
És... bé, m'encanta.
Tinc temptacions de robar-te'l, vés per on ;)
Pots fer-ho: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/
:)
Publica un comentari a l'entrada