Idees, art i negoci

Estava escoltant música utilitzant goear.com i m'he topat amb un banner publicitari molt vistós que declarava:

"Se busca gente con ideas para copiarlas. Canciones, libros, guiones, imágenes, software..."

He picat. Volia veure de què anava la cosa, si era precisament alguna nova idea d'això que en diuen web 2.0 i m'he trobat amb una pàgina que només és una façana i que m'ha fet acceptar els següents punts:

• Sólo se aceptaran ideas originales sobre las que hayas trabajado y hayas puesto tu esfuerzo.
• Tus ideas serán difundidas sin tu consentimiento.
• Como autor de tus ideas no recibirás compensación económica alguna. Tus colaboradores tampoco.
• Cualquier persona podrá utilizar tus ideas o disponer de ellas como suyas.

Així de seques a primeres hi hauria diversos punts a discutir, però la curiositat m'ha fet acceptar. Tot plegat per anar a parar a una pàgina del Ministeri de Cultura en contra de la pirateria. Patètic. No és res nou que les institucions vagin a remolc de la societat, ni que aquells que tenen la paella pel mànec no vulguin deixar-la anar; però em sembla que si no són completament cecs o estúpids, a hores d'ara ja s'haurien d'haver adonat que "els temps estan canviant" i que les condicions de la propietat intel·lectual, tal com les entenem avui dia, no poden mantenir-se molts anys més.

Sembla com si avui dia la principal meta de l'artista sigui la de viure de la seva obra per damunt de l'expressió artística en si mateixa...

A tothom que li preocupin aquestes qüestions li recomanaria la lectura del llibre de Lawrence Lessig "Free Culture" (versió castellana). Poso banda sonora al post gràcies a Pullover: un grup catalano-menorquí que comença i que distribueix la seva música amb llicència de Creative Commons.