Diumenge, cap a la una de la nit, vaig acabar el text sobre el Modernisme i l'«Auca del senyor Esteve» i el vaig entregar una mica més tard del compte (!). Em vaig proposar de no deixar la feina de la UOC per al darrer dia i fins ara me n'havia anat sortint...No és pas que no m'agradés aquesta lectura, al contrari! Vaig llegir la versió teatral de l'auca farà un parell o tres de setmanes, amb temps suficient per a preparar el treball posterior; però el cap de setmana passat —talòs de mi— vaig adonar-me que havíem de llegir la novel·la! Per sort meva, a l'Abacus en tenien un exemplar de l'edició del centenari. Dibuixos acolorits inclosos! (Algú m'hauria d'explicar un dia perquè m'agraden tant aquesta mena de dibuixos... em recorden les típiques rajoles dels oficis, que també m'agraden molt, és clar!)
Com diríem avui, tot un crack aquest Rosiñol... El cas és que aquesta setmana abandonem el Modernisme i ens endinsem al Noucentisme i l'Avantguarda. I al tractament literari de la poesia. En tinc moltes ganes, la veritat. D'un temps ençà m'han passat tot de coses (com era? neveres, pals de fregar, rentadores... coses que passen!) que m'han apropat més a la poesia i m'interessa força veure com la tractarem a la UOC. (Segurament no serà tan divertit com sentir-te recitar Tot l'enyor de demà en un pati de Vic ple de mentes, farigoles i espígols; però també hi aprendré.)
Per ara, un parell de llibres de poesia: «Auques i Ventalls», de Carner i l'«Irradiador del port i les gavines» de Salvat-Papasseit. La música dels Ix!, el carrer de Les Piques, el MySpace(1), aquest cap ple d'afers i el desordre del blog i el desordre del post. I aquí queda.
***
(1) Em continuo preguntant com pot ésser tan utilitzat amb aquella interfície nefasta!
Entrades
4 comentaris:
Et recomano q llegeixis "Els fruits saborosos" del Josep Carner, són poemes àcids i dolços com la fruita mateixa. Encara q no sigui una amant de la poesia, aquesta obra em va agradar força.
Salut!
Plenament immmers en la literatura modernista, eh?!
perquè siguis el més llist de la classe
EL NOUCENTISME (1906-1923):
Ja tornem a allò dels moviments i de les èpoques, cada una nega l’altra, o, millor, ens ensenya que l’ésser humà sempre busca. Quan la generació passada ha buscat a llevant, després la que ve ha buscat a ponent. I així anem fent camí en la descoberta de la riquesa immensa que pot ser la vida.
Podem començar dient que aquest moviment trenca amb el Modernisme, però no pas en tot. És important comprendre que no trenca amb la tasca de normalització cultural, que havia iniciat el Modernisme, a través de les institucions polítiques.
L’any 1906 es produeixen una sèrie de fets que assenyalen l’inici del moviment:
Eugeni d’Ors comença a publicar el Glossari a “La Veu de Catalunya”, columna periodística des de la qual difon el seu ideari.
Es publiquen Els fruits saborosos de Josep Carner, una mostra de la concepció poètica del noucentisme.
Se celebra el primer Congrés de la Llengua Catalana, que representa la consolidació de la reforma ortogràfica.
Des del govern es dóna un impuls a la cultura catalana i això provoca un procés de transformació social i cultural. Per aquest motiu, el noucentisme acaba l’any 1923 quan el govern català és enderrocat per una dictadura, la de Primo de Rivera, la 1a del segle.
La política d’Enric Prat d ela Riba, president de la Mancomunitat de Catalunya, fou essencialment cultural: creació d’escoles primàries, d’ensenyament tècnic i professional, biblioteques, museus, es vetllà molt per la formació dels mestres... Entre el 1903 i el 1915 es crearen institucions que foren d’importància decisiva per a la normalització del país. L’any 1903 es crearen els “Estudis Universitaris Catalans”, un intent d’universitat catalana. L’any 1906 es fundà l’Institut d’Estudis Catalans”, institució de la Llegua catalana encara avui vigent dedicada a tots els camps de la ciència.
CARACTERÍSTIQUES DEL NOUCENTISME:
Els agradava molt l’ordre, la perfecció i la bellesa formal.
Es produeix un retorn als temes i valors clàssics grecoromans. Gust per tot el que està relacionat amb l’urbanisme.
Conreu exclusiu de la poesia com a gènere més culte i més apropiat per transmetre les teories noucentistes.
Creien en 4 conceptes claus:
Imperialisme: el moviment, dominat per la burgesia, manifesta la voluntat d’expansionar-se econòmicament i políticament sobre altres pobles.
Civilitat: la ciutat és portadora d’uns valors socials que garanteixen l’ordre i afavoreixen la classe burgesa.
Arbitrarisme: indica el domini del creador sobre la natura. No la copia, sinó que en selecciona allò que li interessa per expressar les seves idees.
Classicisme: implica la recuperació dels temes i dels valors del món clàssic –ordre, harmonia i norma- i la valoració del mediterranisme i de la ciutat.
Josep Carner fou un dels grans representants del noucentisme. Fixem-nos una mica en un dels seus poemes:
i aquí tens el poema
CANÇÓ D'AMOR i D'AMISTAT
Qui tingués tanta ventura
que un amor aconseguís,
que tothora fos encís
i cap hora fos malura.
Qui tingués tanta ventura.
Car l'amor és una rosa
que el mal temps esfullarà.
No coneix el llarg durar;
nou, fa goig; lassat, fa nosa.
Car l'amor és una rosa.
Una mica d'amistat
fins a morir diu que dura.
Vés, amor, metzina impura;
vull la mel, vull el brossat
d'una mica d'amistat.
Amistat, l'amor m'occí:
tu, guareix-me les ferides.
I, qui sap, elles guarides,
bé hi haurà un amor fi
que em fes plànyer i penedir.
Publica un comentari a l'entrada