S'escola la glaçada pels grans finestrals i l'acompanyen mig adormits els sons de nit d'hivern. Música de vida irreal, atzarosa. Plegats em troben entre aquestes quatre parets pàl·lides i ocupen la meva ment, eternament. Eterna ment.
Tímides fulles tremolen
encarcarat brancam
Ocell que no canta
nit acabada
jocs de mots
fred viu
mort
26 de desembre 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
1 comentari:
Ei! fa alguns dies que passo per aquí per llegir el que escrius. M'agrada com transmets les coses... perquè me les fas viure amb les teves paraules.
Salut, i fins aviat!
Publica un comentari a l'entrada