Brots

M'agrada seure sobre la tanca, amb el paraigües en una mà i una cigarreta a l'altra, si plou. I quan me'n canso, o si deixa de ploure, passejo fins l'entrada de l'hotel. M'atrau la seva llum i la impersonal modernitat de la sala d'estar. És tot el que en veig. Giro cua, no hi entro mai. Per què m'hi hauria de quedar a dormir? No em cal, fora una bajanada. Hi arribo, giro cua i me'n torno a casa. M'imagino com deuen ser les habitacions i els vespres dels residents. Sí, és millor així.

Ara, però, la terra és seca perquè ja no plou mai i no tinc esma per la lectura ni bona llum per a somiar, cadira per seure, taula per escriure. Cauen les fulles i començo a entendre la mort.

Avui he tornat a la llibreria on tenen papers amb lletres i papers sense lletres. Enlloc m'embadaleixo tant com allí. Volia comprar un retolador. Un retolador per a retolar. Un retolador per a retolar temporalment pissarres blanques. He comprat «Firmin», m'agradarà; i «El salze cec i la dona adormida» per Murakami, pel salze i per la dona. El final de la història diu que he oblidat comprar el retolador. Jo us dic que no.