Qüestió de definir les prioritats

Hi ha mesos en què estic especialment satisfet d'aquest blog. Quan em permeto més temps lliure i l'inverteixo millor, tinc més coses a dir i sé dir-les més bé. No obstant, també m'agrada aquest blog quan succeeix el contrari —com ara—, perquè me'l miro, fullejo l'arxiu, rellegeixo i trobo escrits que m'agraden. Fàcilment hi trobo patrons, concentracions i, és clar, recordant les motivacions que em dugueren a escriure'ls m'és senzill reconèixer-los, interpretar-los de nou. Hi ha també segments —branques, diria— que sense posts particularment nefastos em produeixen certa insatisfacció. No tant pel que diuen o per com ho diuen (sovint aquí la forma és més important que el fons) sinó per les circumstàncies en què han brotat. Tanmateix, m'agrada que sigui així. M'és útil.

Aquestes setmanes mateix, dedico força hores diàries a tasques diverses que jo mateix he decidit fer i que m'adono que no em satisfan del tot. No estic escrivint una queixa, em dic que m'he d'aturar un moment perquè, com diu el títol, és qüestió de definir les prioritats. Encara sóc jo qui controla el meu temps.