No cal volar per veure les teulades

Records...

«A través de les persianes veia siluetes que no coneixia. Algunes sopaven o seien al sofà, segurament del menjador; unes es movien bastant, parlaven o discutien, altres estaven quietes, potser tristes. El to de veu en una de les finestres em va fer alçar la vista i girar el cap. Una parella discutia amb paraules que jo, des del carrer, no podia desxifrar. Mots ofegats en un aire fred. Perquè llavors em vaig adonar que feia fred. A la butxaca les mans hi estaven bé. Tenia el nas fred i les orelles em feien mal. La boira, la mateixa que no em permetia veure-hi més enllà del Peugeot vermell, se'm ficava als ulls. Em feien coïssor i de tant en tant me'n baixava una llàgrima que notava càlida quan em rodolava pel costat del nas, però llavors m'afanyava a eixugar-la perquè es tornava freda com el vespre que ja s'acabava. Vaig buscar un mocador a la butxaca, sense èxit, i vaig continuar caminant.

Si no hagués sentit aquella estranya sensació que cada cop més sovint m'oprimia, hauria fet servir les dues-centes pessetes que em quedaven per trucar a casa. No ho vaig fer. Vaig aturar-me un moment davant una sabateria i a través de les reixes vaig veure el meu reflex al vidre.

—Què ens passa? —Vaig preguntar llavors.

El vaig mirar fixament als ulls i durant una bona estona cap dels dos vam dir res, i tampoc vam abaixar la mirada. No va donar-me cap resposta.

—No ho sé. —Vaig dir finalment, deixant de mirar-lo uns instants.»

Sequera

Ara fa dies que no plou sobre el Baobab i les escadusseres paraules que hi broten són encara encarcarades. Brots bords. Àcida mel. Jo m'hi enfilo i observo. De moment, observo.

Llegeixo —descobreixo, de fet— Josep Pla i desitjo que m'encomani tan sols sigui un bri del seu geni per a la redacció dels disset dies que manquen A peu de camí... avui publico el segon.

Eterna ment

S'escola la glaçada pels grans finestrals i l'acompanyen mig adormits els sons de nit d'hivern. Música de vida irreal, atzarosa. Plegats em troben entre aquestes quatre parets pàl·lides i ocupen la meva ment, eternament. Eterna ment.

Tímides fulles tremolen
encarcarat brancam
Ocell que no canta
nit acabada
jocs de mots
fred viu
mort

Llar nova, bona música

Fer la tria

«He comprat el diari, l'Avui, i l'he llegit detingudament. M'ha agradat l'article de Mossèn Ballarín sobre Xirinacs. Admiro la forma de pensar i d'escriure d'aquest home, per capellà que sigui! El Sostres molt fluix: recordant els pastissets que menjava quan era petit.

Ara m'he ficat en un cafè (no faré l'acudit) molt acollidor, d'aquests típics de poble, de casino: una sala força gran i les típiques taules de ferro forjat, recargolat, amb marbre blanc i cadires de fusta. [...]»

Aquest cafè era El Cafè de la Marina del Port de la Selva i així dono per escollida la lectura per a la unitat 5 de literatura catalana contemporània; perquè el temps tot ho sap i de tot et dóna.

Retòrica

Dir que per res del món voldria fer una preterició constitueix una paradoxa o una meta-preterició?

Poden "anar-se" a la merda!

1. Diríjase a su centro Gas Natural más cercano. [Fet!]
2. Lleve los siguientes datos: (A, B, C...) [Fet!]
3. Empiece a disfrutar de Gas Natural. [...]

...
...

¡Pues va a ser que no! Em van dir que ja em trucarien, però han passat uns dies i no m'han trucat. Així doncs, decideixo trucar-los jo. Lògic, oi?

A veure, el número d'informació de Gas Natural és el 900 760 760 (Uno!). Perfecte...

(Riiiing...)
—[Veu de llauna] El número d'atenció al client de Gas Natural és el 902 250 365 (Dos!)

(Riiiing...)
—[Veu de llauna i musiqueta de fons] Tots els nostres operadors estan ocupats, li atendrem en un moment.
...
—Hola, bona tarda, li atén X, en què puc ajudar-lo?
—Veurà, és que... bla, bla, bla... (dono les dades personals i explico el motiu de la trucada)
—Per aquest tipus de qüestions hauria de trucar a Gas Natural Serveis...
—Em pot facilitar el telèfon?
—Sí, és el 902 209 101 (Tres!)

(Riiiing...)
—Hola, bona tarda, li atén Y, en què puc ajudar-lo?
—Sí, miri... (repeteixo la cantarella)
—És que per aquest tipus de qüestions hauria de trucar a Gas Natural Serveis...
—Bé, això és el que m'han dit, i m'han donat aquest número...
—Ui, doncs li (bé!) han donat el que (bravo!) no hi era (ay! ¡te ha faltado un poquito así!). Això és Gas Natural Solucions.
—Bé, i em pot donar el telèfon correcte?
—900 700 365 (Cuatro!)


(Riiiing...)
[La llauna, la música, el li atendrem i, finalment, el li atén...]
—Miri, jo trucava perquè... bla, bla, bla...
—Per qüestions referents a les altes hauria de trucar al 902 250 365 (Cinco! Maaaaambo! Huh!)
—És que sap què passa?, que al número que em diu ja hi he trucat... Porto mitja hora trucant a números diferents, si ara vostè em fa trucar un altre cop al primer em puc passar tota la tarda donant voltes...
—Ah! Doncs esperi, faciliti'm les seves dades i li passaré a una altra persona que...

[Més música]
—Buenas tardes, le atiende Z. (Vatua el món! Els espanyols si que en saben de xerrar!)
[A aquestes alçades ja no recordava si volia gas natural, una línia ADSL o subscriure'm a Jara y Sedal]
—Buenas tardes! (He considerat que no era un bon moment per indicar que quatre o cinc trucades abans havia escollit l'opció de ser atès en català.) Verá... bla, bla, bla, bla, y bla, bla, bla, bla...
—Pero, a ver, a usted le falta A o B?
—A mi en principio no me falta nada, yo sólo llamaba porque me dijeron que me llamarían pero han pasado unos días y nada de nada. Como usted comprenderá, tener agua caliente y calefacción es especialmente importante en invierno...
—Entonces debería llamar al 902 250 365 y...
—Es que ya he llamado y...
—En el ordenador no consta que haya llamado, debería llamar e indicar... (Quins nassos!)
—Bueno, no se preocupe, creo que regresaré al Centro de mi ciudad en persona para ver si allí me resuelven el problema...

Això tenia un nom, oi? Kafkià? De tot plegat n'he tret un bon mapa conceptual de telèfons de Gas Natural i la certesa que tots els seus treballadors d'atenció telefònica han après català a la mateixa escola...

To tag or not to tag?

Ara feia dies que no em predisposava per escriure al blog... però en canvi em vaig decidir, per fi, a actualitzar la meva vella plantilla de blogger al nou sistema (molt més pràctic, tot sigui dit). Ara he perdut informació de la barra lateral (bàsicament perquè sóc un mandrós); però espero recuperar-la a poc a poc.

La qüestió és: etiqueto o no etiqueto? i si etiqueto, etiqueto allò passat o només allò futur?

També he obert un altre blog, molt més vergonyós que aquest. Té etiquetes.

Sol de fred

La tardor és hivern i l'hivern és tardor, ja tan se val. El sol d'aquest migdia, sol a l'autopista, em duia a la vora del Mar del febrer passat. El sol de l'escola del mar, el mar de l'escola, del sol, per massa bell impassible a les rutines...

eSCoLA del mAR dE RutInessssssss

Barret peruà i màniga curta. El blanc que torna i em cega m'agrada. Tingues de mi aquest escalf d'un sol que un dia m'omplí.

D'aquí cap allà...

Diumenge, cap a la una de la nit, vaig acabar el text sobre el Modernisme i l'«Auca del senyor Esteve» i el vaig entregar una mica més tard del compte (!). Em vaig proposar de no deixar la feina de la UOC per al darrer dia i fins ara me n'havia anat sortint...

No és pas que no m'agradés aquesta lectura, al contrari! Vaig llegir la versió teatral de l'auca farà un parell o tres de setmanes, amb temps suficient per a preparar el treball posterior; però el cap de setmana passat —talòs de mi— vaig adonar-me que havíem de llegir la novel·la! Per sort meva, a l'Abacus en tenien un exemplar de l'edició del centenari. Dibuixos acolorits inclosos! (Algú m'hauria d'explicar un dia perquè m'agraden tant aquesta mena de dibuixos... em recorden les típiques rajoles dels oficis, que també m'agraden molt, és clar!)

Com diríem avui, tot un crack aquest Rosiñol... El cas és que aquesta setmana abandonem el Modernisme i ens endinsem al Noucentisme i l'Avantguarda. I al tractament literari de la poesia. En tinc moltes ganes, la veritat. D'un temps ençà m'han passat tot de coses (com era? neveres, pals de fregar, rentadores... coses que passen!) que m'han apropat més a la poesia i m'interessa força veure com la tractarem a la UOC. (Segurament no serà tan divertit com sentir-te recitar Tot l'enyor de demà en un pati de Vic ple de mentes, farigoles i espígols; però també hi aprendré.)

Per ara, un parell de llibres de poesia: «Auques i Ventalls», de Carner i l'«Irradiador del port i les gavines» de Salvat-Papasseit. La música dels Ix!, el carrer de Les Piques, el MySpace(1), aquest cap ple d'afers i el desordre del blog i el desordre del post. I aquí queda.

***

(1) Em continuo preguntant com pot ésser tan utilitzat amb aquella interfície nefasta!

Capsigranys sobre una roda

Ja tinc monocicle i males influències! Visca!

Gamma

El miro i hi trobo a faltar blaus. A voltes, de blaus, en sobren i el que hi manquen són roigs i violetes, indis i liles. Hi manquen indis, hi sobren blaus... no pot ser. Grisos! Blancs i negres! Els grisos i els blancs i els negres aporten el toc just de sobrietat —d'aquella— i aleshores els altres colors resplendeixen amb intensitat. La intensitat és molt important! D'allò més important...

Tot és cert i res ho és

No sé qui sóc: sóc jo i sóc aquest altre. Sóc també aquell i ningú. Fórem formigues, tinguérem un fill que nomia Ausiàs que ens delia en recitar-nos l'enèrgica ambrosia...

Ara que us am plus que jamés amí,
tornau-vos lla on de primer estàveu.
Plena de seny, si el cor me cartejàveu,
trobàreu clar que us amaré sens fi.

Que s'aturi el món per deixar-me entendre les contradiccions, que es trenqui el mirall per veure'n els bocins sense enganys; no deixeu de clamar —si us plau— que vull escoltar-vos calm a tots, d'un en un.

Serena si pot
ésser passió.

Serena
si pot ésser
passió.

Esclat violent d'aquest plor de tot! On ets? T'amagues? Vine amb els teus ulls vermells, molls. T'amagues?