Sexe, drogues i... reggae.

En aquest món de succedanis descafeïnats en què la llibertat se'ns permet en petites dosis, la idea de Destí no sembla tan estúpida. És una absurda espiral de conspiracions, de sacrificis, de precarietat, de comerç de la carn, d'incomprensió i d'autoafirmació. Tothom vigilat, tot intervingut. Jo sé que tu saps que jo sé, però què sabem i què volem? Tu ho saps? No n'hi ha prou creient que és feliç aquell qui no té més que allò que vol, ni vol més que allò que té. Tots som la mateixa persona. Vivim el nostre entorn, no la nostra vida; i no estem preparats per escapar-nos. Fugir endavant sabent què no volem, però cecs, muts i sords.

Pura vida? És més fàcil. Ha de ser més fàcil...