No sé qui sóc: sóc jo i sóc aquest altre. Sóc també aquell i ningú. Fórem formigues, tinguérem un fill que nomia Ausiàs que ens delia en recitar-nos l'enèrgica ambrosia...
Ara que us am plus que jamés amí,
tornau-vos lla on de primer estàveu.
Plena de seny, si el cor me cartejàveu,
trobàreu clar que us amaré sens fi.
Que s'aturi el món per deixar-me entendre les contradiccions, que es trenqui el mirall per veure'n els bocins sense enganys; no deixeu de clamar —si us plau— que vull escoltar-vos calm a tots, d'un en un.
Serena si pot
ésser passió.
Serena
si pot ésser
passió.
Esclat violent d'aquest plor de tot! On ets? T'amagues? Vine amb els teus ulls vermells, molls. T'amagues?
08 de novembre 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Tot està compost en (i entre) 0 i 1, elements primers, matèries pures, escències de sers. veritats i mentides en parts iguals.
l'enllaç i el comentarista d'aquí sobre em semblen brutals. De veritat, de veritat.
És un malparit però està bastant ben acabat... ;-)
gràcies Mery cherry (he suprimit l'altre comentari perquè havia escrit mary cherry..)
Llengot, malparit, és molt lleig insultar els amics!
t'ho agraeixo. Fa com rabieta que em diguin Mary (però molt millor que merry cherry, que tb m'ho he sentit...)
Publica un comentari a l'entrada