Els llums grocs viuen de nit quan torno a casa i no hi ha ningú al carrer. Em miren mentre camino sobre el clap-clap del calçat nou i s'amaguen abans que torni a sortir, quan despunta el dia i som pocs que caminem. Al matí, dic, som pocs, i ningú a la nit; per això també m'agrada el migdia.
Entrades
1 comentari:
Passejava per aquí, i m'hi he aturat una estona, m'agrada!
Apali, a reveure! Ja aniré fent-hi més passejades!!!
Publica un comentari a l'entrada