09 d’agost 2008

Desfet a filagarses

Abraço la corfa, m'hi aferro tot tens. Cerco dos peus. Vibro. Començo a pujar, incòmode; a remolc, tinc por de relliscar. D'una batzegada mal donada em fereixo els dos braços: res, esgarranys i fils de sang. Coïssor. Amanollo una bona branca, respiro tranquil un instant i llanço el taló. Un darrer esforç, frecs a l'abdomen, al panxell, als avantbraços. Bocins d'escorça, birbillejos i regalims de suor que couen les ferides, vermelles i vives. Somric satisfet: sóc dalt. Observo el voltant, cercant una bona talaia i la guanyo. Inspiro profundament, em relaxo... ara que tot just comença el repte. A veure, què hi tenim aquí?