«La seva dona afirmà que ell volia que l'enterressin a Londres. I es va fer així. Va ser un dia de pluja, no intensa però sí imparable, i de lluny el cel apareixia retallat per una multitud de paraigües que es confonien. La dona de Leon era molt elegant. I guapa també. Duia ulleres fosques i un mocador al cap. Jo la mirava des del reixat que donava entrada als passadissos de tombes. Entre la gent vaig reconèixer alguns escriptors famosos a qui Leon representava. Potser hi havien anat per fer tractes amb un nou agent literari. Jo plorava, i l'aigua freda em queia sobre els cabells i pel coll de l'abric. Després em regalimava per les mànigues. Vaig sentir una veu rere meu.»
L'alè del búfal a l'hivern, Neus Canyelles.
«On a cherché autre chose a faire et Agnan m'a dit que pour étudier les sciences, son papa lui avait offert un jeu de chimie. Il m'a montré et c'est très chouette. C'est une grosse boîte pleine de tubes, de drôles de bouteilles rondes, de petits flacons pleins de choses de toutes les couleurs, il y avait aussi un réchaud à alcool. Agnan m'a dit qu'avec tout ça, on pouvait faire des expériences très instructives.»
Le petit Nicolas, Sempé-Goscinny
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada