D'una flor que creix bella en un prat alpí regada a la primavera per l'aigua del desglaç només pot estar-ne orgullosa la natura. Nosaltres podem ser feliços contemplant-la i mostrar-nos agraïts de poder-ho fer.
En canvi, si plantes setze llavors en sengles torretes, les regues i les cuides amb il·lusió, posant-hi els cinc sentits; només que alguna germini i n'acabi naixent un esqueix fràgil i poc agraciat ja t'enduràs una gran alegria i podràs anar a dormir satisfet.
Quan ensenyes, succeeix exactament el mateix...
21 de maig 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada