23 de maig 2008

M'he tret quinze anys de sobre!

Feia... què et diré jo? Cinc anys (o més!) que no anava al cinema. De fet no havia anat mai (mai!) al Bages Centre. I avui m'he (ens hem) decidit. Estrenaven la nova de l'Indy i tenia ganes de tornar a ser una criatura. D'imaginar, de somiar, de riure, d'espantar-me, de patir, de viure totes aquelles aventures increïbles que només li poden succeir a ell.

La pel·lícula és tot allò que hom pot esperar de l'Indiana Jones, ni més ni menys. He de confessar que, havent vist el tràiler, tenia por de trobar-me amb una mena d'Spiderman fent acrobàcies impossibles amb el fuet; però no, aquesta vegada ens han respectat. M'han tocat la fibra amb la Harley Davidson i només m'ha decebut el final. Això no m'ho esperava de tu, Indy! (Però et perdono perquè he passat una bona estona, que és el que havia anat a buscar)


PD: Senyors de LucasArts, el joc en 3D deu ser boníssim, segur! Però... fora molt demanar una aventura gràfica amb SCUMM de tota la vida, amb gràfics pixelats i midis?

2 comentaris:

Imma ha dit...

Jo tb vaig anar a veure-la, a mi em van agradar més les anteriors, però bueno es deixa veure...Ai per cert fa dies que per alguna cosa o un altre torbo resenyes d'un llibre que es diu l'home que plantava arbres....i he pensat en tu que has plantat un baobab.He trobat aquest curt a veure que et sembla http://carmematas.blogspot.com/2008/03/lhome-que-plantava-arbres.html

Llengot ha dit...

Si, deu fer encara no un parell de setmanes que me'l vaig comprar aquest llibre; és molt ben parit. Està ben bé el vídeo del blog que dius. :D