Feia... què et diré jo? Cinc anys (o més!) que no anava al cinema. De fet no havia anat mai (mai!) al Bages Centre. I avui m'he (ens hem) decidit. Estrenaven la nova de l'Indy i tenia ganes de tornar a ser una criatura. D'imaginar, de somiar, de riure, d'espantar-me, de patir, de viure totes aquelles aventures increïbles que només li poden succeir a ell.
La pel·lícula és tot allò que hom pot esperar de l'Indiana Jones, ni més ni menys. He de confessar que, havent vist el tràiler, tenia por de trobar-me amb una mena d'Spiderman fent acrobàcies impossibles amb el fuet; però no, aquesta vegada ens han respectat. M'han tocat la fibra amb la Harley Davidson i només m'ha decebut el final. Això no m'ho esperava de tu, Indy! (Però et perdono perquè he passat una bona estona, que és el que havia anat a buscar)
PD: Senyors de LucasArts, el joc en 3D deu ser boníssim, segur! Però... fora molt demanar una aventura gràfica amb SCUMM de tota la vida, amb gràfics pixelats i midis?
23 de maig 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Jo tb vaig anar a veure-la, a mi em van agradar més les anteriors, però bueno es deixa veure...Ai per cert fa dies que per alguna cosa o un altre torbo resenyes d'un llibre que es diu l'home que plantava arbres....i he pensat en tu que has plantat un baobab.He trobat aquest curt a veure que et sembla http://carmematas.blogspot.com/2008/03/lhome-que-plantava-arbres.html
Si, deu fer encara no un parell de setmanes que me'l vaig comprar aquest llibre; és molt ben parit. Està ben bé el vídeo del blog que dius. :D
Publica un comentari a l'entrada