Passejant amb la mort sota la pluja

No es pot dir que tingui febre, però la meva temperatura és superior a l'habitual. Surto amb la mort, amb la pluja i amb un paraigua. Per si em moro.

És gairebé l'hora de sopar, però vull un cafè amb llet calent i una pasta. Un croissant, acabat de fer —per demanar...

M'acosto a la cafeteria. Falten tres quarts d'hora per a que tanquin. No. Reculo. Enfilo un altre carrer. No plou. No em moro. Miro a l'interior d'una taverna on no hi ha mai ningú. Massa gent, passo de llarg. Una altra. Tancat per reformes. Acabo anant a un bar on no vaig massa sovint i on sempre seré un client habitual. Cafè amb llet i un Donut's. Cervesa, Trivial. Trivial, Trivial, Trivial, Trivial, Trivial, i encara Trivial. Tercer. Set euros, tot plegat. Em moro. I plou un altre cop. El paraigua no m'ha salvat de la mort, però potser em fa algun servei amb la pluja. Camino; els carrers foscos per l'hora. Els peus se'm mullen perquè quan em penso que ja és estiu porto sandàlies. Els pantalons no, perquè quan em penso que ja és estiu me'ls arromango. Arribo a casa.