És tan descafeïnada la idea de democràcia que ens han vengut que no tan sols no ens indignem davant la mediocritat de les quatre consignes enllaunades amb què ens bombardegen per totes bandes, colors i estrats, sinó que considerem normal que ens pidolin el vot i, fins i tot, que es gastin un bon pessic de l'erari públic per fer-ho. Al meu entendre, el primer símptoma que indica que aquest sistema és un fracàs és que calgui que els polítics demanin explícitament (o implícita) que els votem. Trobo que la llei electoral ho hauria de prohibir. Les campanyes electorals també.
Estic igualment convençut —i així sembla demostrar-m'ho la meva experiència laboral acumulada— que aquest mateix sistema és una gran casa de putes (amb perdó, putes). Però també és cert que estic cada cop més segur que el millor índex d'organització de què és capaç un grup de persones per a gestionar X (fins i tot pressuposant la millor voluntat i capacitat per part de tots els seus integrants) s'acosta al que jo (mal)anomeno "casa de putes" de manera directament proporcional a la mida del grup. De manera que tot plegat sembla, fins a cert punt, justificable. Anem arreglats...
Algú podria pensar que jo, davant d'aquesta perspectiva, no només hauria de practicar (o practico) el passotisme més descarat sinó que també hauria d'advocar-lo. Bé doncs, tot i que no sóc cap exemple d'implicació social, no és així. Contràriament, em sorprenc sovint defensant aquest sistema capitalista pseudo-liberal en què no crec i una classe política que em provoca vergonya aliena.
El lector o la lectora que hagi tingut l'oportunitat de conviure de manera perllongada amb un (desconec però no recomano l'experiència amb més d'un) individu oient-convençut de la COPE preferiblement de la subespècie «tinc-raó-perquè-treballo-molt» sabrà que la situació que plantejo no constitueix cap paradoxa. Pels no iniciats em permeto d'apuntar només que l'individu en qüestió abordarà qualsevol intent de debat des del punt de partida inqüestionable que el 100% dels polítics (sí, els del PP també) es mouen únicament i exclusiva pels diners i tenen com a únic objectiu a la vida robar tants diners com sigui possible; que qualsevol organisme de caràcter públic, des del senat a una simple oficina municipal d'informació al consumidor, té la principal funció d'extorsionar el petit empresari i el treballador honrat (o al menys de marejar-los, enganyar-los i fer-los perdre temps i diners) que no tenen cap mena d'esperança d'ésser tractats amb justícia. Evidentment tot amanit amb l'eficaç manipulació informativa de tots els mitjans (excepte la COPE, que és la única que té els collons de dir les coses clares).
T'asseguro, lector o lectora que, tu que ets raonable, sabràs què és sentir-se com l'advocat del diable quan intentis introduir qualsevol matís en aquest discurs enverinat. Ah! Els darrers consells per si t'hi trobes: 1) Qualsevol esment als conceptes "Síndic de Greuges" o "Defensor del pueblo" et convertirà automàticament en motiu de burla, 2) no et molestis en criticar el PP, només són els menys dolents; i 3) Polanco és l'anticrist, tingues-ho en compte.
Imma Mayol no és anti-sistema, jo sí, i la COPE... més.
22 de maig 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
8 comentaris:
Com deia un company de feina, el capitalisme és el sistema menys dolent possible, perquè fomenta que cada un s'hagi de treure les castanyes del foc. Això partint de que les persones no siguin assenyades, és clar. Si ho són, qualsevol sistema és adient. Ergo, el problema no és el sistema, sinó les persones, que són les que malmeten-barra-perverteixen el primer. Què fer? Hi ha dos camins:
1) Anar educant a la societat poc a poc, perquè no siguem males persones.
2) Fer un reset i tornar a provar a veure si tenim més sort aquesta vegada.
És clar que, partint de la premissa de què no som bons, com hem d'ensenyar a algú a ser-ho? Al final acabaríem utilitzant l'educació com a mitjà de perpetuació del nostre poder. Crec que opto pel reset ;)
No cal fer un reset. La natura ja s'encarregarà de fer-nos un shutdown permanent. I gràcies a nosaltres mateixos no tardarà massa.
Veus? Si ja ho deia Darwin. Ens preocupem de tonteries com el canvi climàtic i la proliferació d'armes de destrucció massiva, quan no són més estratègies de la natura que posen em marxa nosaltres mateixos. El que hagi de ser, serà. Per cert, LL; has llegit el llibre d'en Prattchet sobre Austràlia? L'escarabat és la joia de la corona de la natura ;)
M'ha encantat això de "pseudo-liberal": no saps quanta raó pots arribar a tenir :-)
Pel que fa a la idea de'n Guillem de "anar educant a la societat poc a poc", no em puc estar de precisar que a "la societat" se suposa que hi som jo i els meus futurs fills. I no em dona la gana que ningú, tret de mi, els eduqui en valors. Els valors els ensenyo jo, i al cole que aprenguin a fer qualsevol doi, com ara informàtica de sistemes.
L'estat no entra a casa meva: ni a la meva cuina per dir-me què he de reciclar i què no; ni al meu llit per dir-me amb qui he de follar o amb qui m'he de casar; ni a la meva vida familiar per dir-me si els meus fill han de ser transversals o qualsevol altra collonada.
Per cert, Llengot: molt bo el post. Que sàpigues que hi he arribat gràcies al Guille :-*
És clar que si els eduques en la cultura de l'odi, tindrem alguna cosa a dir, no? O no els hi dones l'oportunitat de triar per ells mateixos. És difícil tot plegat, pots anar de l'extrem de donar-los-hi res i deixar-los nus davant del món, al de no permetre que puguin ser persones independents i conscients d'elles mateixes.
En fin, que estem davant un problema NP-Complet que només es pot resoldre amb algoritmes genètics.
crue: De vegades fas venir una mica de por i tot.
I oer què els hauria d'educar en la cultura de l'odi? No eres tu qui creies fa quatre dies que la gent som tan bona que no ens caldria ni tan sols policia????
Va, ara seriosament: els valors els han de transmetre els pares. N'estic fermament convençuda. Si no, quin se suposa que és el seu paper? Perquè alimentar-los, vestir-los i pagar-los la mútua, ho pot fer qualsevol. L'element diferencial és el paper transmissor de valors.
No fotis, que és molt fàcil. Fins i tot t'ho he posat en prosa de la més progre, com a tu t'agrada.
Llengot:
Ai, es com quan et fiques en segons quines converses polítiques (d'aquestes tant de moda per aquestes terres) i acabes considerat un nacionalista espanyol per uns i un nacionalista català pels altres.
Si es que si ja tenim el blanc i el negre, per que re-dimonis necessitem els grisos.
Aiaiai, que qui es fica a redemptor sempre acaba crucificat.
Guillem:
MmmMMm la proposta número 1 em recorda al "Brave new world".
Si som com som, acceptem-ho, arribem on bonament puguem i a disfrutar que això s'acaba.
Ara, si tots fóssim bones persones, jo SI votaria pel reset. Quin avorriment!
A més, te raó l'Intratable, el shutdown ja es comença a olorar.
Publica un comentari a l'entrada