Les mànigues del rodamón

De cada batec neix la rosada, quan despunta l'alba, que entela aquest verd tan viu dels camps i dels arbres; i com el plor dels núvols que no és capaç de sadollar la set d'aquesta nostra terra amarga, el rodamón no comprèn els xaragalls, però prou que veu fluir les llàgrimes…