—
Educar
1 1 PEDAG Formar, ensenyar i instruir els infants, i també els adults, per tal d'aconseguir el desenvolupament integral de llur personalitat.
Culturitzar
v tr Donar cultura; instruir.
→
Un estirabot meu de diumenge a la nit va donar lloc al post més comentat d'aquest blog (amb el permís dels xinesos anònims que tenen especial devoció per El jovent). Volia dir que igual que na Cruella penso que, en un sistema social ideal, la principal font de valors per als infants haurien de ser els pares i no l'escola.
La seva afirmació «L'estat no entra a casa meva» reflecteix molt bé aquesta posició liberal que sobre el paper és també la que millor s'ajusta a aquesta diferència entre l'educació (idealment en mans dels pares) i la culturització (principalment a l'escola pública... o privada).
Malauradament tenim tres problemes. El primer que ens pensem que transmetre valors consisteix en dir als fills què han de fer i què no han de fer. No és cert: el respecte no és un deure (dels fills) sinó un reconeixement; ens l'hem de guanyar. El clàssic haz lo que yo diga pero no lo que yo haga no serveix per a res.
El segon és que molts pares de la generació d'avui estan massa enfeinats pagant la hipoteca i les lletres de l'Audi i han de dedicar el temps lliure a buscar un lloc més cool que els companys de feina per anar de vacances. La nena?, que no molesti. Per descomptat, molts tenen una carestia absoluta dels valors que haurien de transmetre i, no ens enganyem, a l'era de la comoditat, és molt més pràctic transferir les responsabilitats a l'escola i donar la culpa al sistema. Si a més el sistema també falla, perfecte, tot lliga.
El tercer és que els mateixos que s'omplen la boca de liberalisme són tan liberals com jo, és a dir, molt poc. Em reitero: vivim (o patim) un capitalisme-pseudo-liberal. El discurs més liberalista d'aquest país l'he sentit en boca dels senyors Piqué i Rajoy, que curiosament deuen la força del seu partit al vot conservador de la Castella profunda. D'això se'n diu fer la puta i la Ramoneta.
Jo no sóc liberal (o hauria de dir neoliberal?) perquè la seva teoria no m'acaba de convèncer, però respecto el liberalisme i entenc que si es donessin les premisses de què parteix potser si que podria portar la igualtat de drets a tot el món. Però els individus requerits per aquest liberalisme, per a l'anarquia de dretes, són en el fons els mateixos que requereix el socialisme (el socialisme és allò que no practiquen els partits socialistes) i, tant per tant, em quedo amb el segon.
Així que, com diuen l'Intratable, en Guille i en Moloko... Shutdown ara!
Entrades
15 comentaris:
Jo això del liberalisme encara no sé ben bé què vol dir. Al final, els polítics utilitzen aquests tipus de paraules a la babalà i acabem per no recordar el significat original. Amb l'ajut inestimable dels periodistes, clar.
Sigui com sigui, tot seria més senzill si la gent tingués una mica més de respecte cap al seu veí (tant de l'escala, com del poble, del país i del planeta) i cap a l'hàbitat (tant seu com el dels altres).
Però no.
Hi estic totalment d'acord, excepte per un aspecte:
L'educació no la poden dur a terme [només] els pares. De pares, de vegades n'hi ha dos, altres un, i d'altres cap. També crec que no tots els pares estan capacitats per a ser pares [amb això no parlo de perfecció, sino d'incapacitat pura i dura], per exemple, si un pare abusa del seu fill/a, cosa que, crec que tots hi estarem d'acord, no ajuda a que aquest/a pugui desenvolupar una vida feliç i normal.
Què tenim doncs?
a) Els pares són fal·libles. Deixar els fills a càrrec [només] d'aquests és un risc. El grup, en tant que a grup, té més capacitat per a corregir aquests errors.
b) Els valors del grup i dels individus, no sempre coincideixen. Com que els pares són fal·libles, els valors poden ser no només diferents, sinó clarament perjudicials per als fills [i sé que aquí puc semblar una mica nazi, però parlo de actituds extremes; que clar, on està la línia, etc etc.]. Cal que sigui aquí el grup, qui faci de contrapés per a corregir, o com a mínim donar l'oportunitat de superar-los, als fills.
En conclusió: estic a favor d'un model d'educació mixt, però si haguéssim de desfer-nos d'alguna part, clarament serien els pares.
Me n'he adonat que a=b.
Coses del directe i d'emocionar-se, però diria que quan ho pensava tenia una b diferent de a.
Jo no volia dir en cap moment que els valors es trasmetin dient als nens què han de fer i què no. Els valors, que paradoxalment no són valousos per si mateixos (ara no m'estendré en aclarir per què, entre altres coses perquè ja m'enteneu), es transmeten sobretot a través del que no dius. Això no és baladí.
Segona cosa: conicideixo amb n'Intratable en el que apunta sobre la confusió terminològica. En Rajoi no és liberal. De fet, és just el contrari d'un liberal: un conservador. Es pensa que, a còpia de autoanomenarse liberal, ja és suficient per ser-ho. Talment els informàtics, que confonen el nom amb la cosa [somriure dedicat a en G]. D'en Piqué, en canvi, no puc dir el mateix.
Tercera cosa: en Guillem avui s'ha aixecat en pla Senyor Obvietat. per tant, prefereixo contestar-li per email, on vos assegur que explica coses molt més liberals que aquestes.
Finalment. Llengot: entre la socialdemocràcia salvatge i les cotes de llibertat que ara tenim, em quedo amb la segona cosa.
Ah! i que no feu gens de por. És que crec simplement que una parrafada d'aquesta índole és un mega-rotllo que ningú dels implicats llegireu. Almanco, jo no ho faria.
Tercera cosa: en Guillem avui s'ha aixecat en pla Senyor Obvietat. per tant, prefereixo contestar-li per email, on vos assegur que explica coses molt més liberals que aquestes.
Ouch! Només dic que no tot pare/mare està capacitat per a educar els seus fills, i que qui hauria de tenir el paper principal en l'educació és el grup. Això no és un tema de ser liberal o de no ser-ho; es tracta de pragmatisme. La natura, nosaltres, estem dissenyats per fallar, i la única cosa que separa als nostres fills dels nostres errors, és aquesta fina capa d'interrelació social.
Així que sí, és no-liberal en el sentit de que trec llibertat als pares quant als seus fills, però és liberal quant a que intento donar a les noves generacions el condicionament mínim i més neutral possible. Més enllà d'això, ja seria llençar-los al mar i esperar que aprenguessin a nedar sols.
No sé, Guillem, no sé.
Entre que al meu fill l'eduqui jo amb els meus valors equivocats, i que l'eduqui la tribu amb els seus valors equivocats, prefereixo que s'eduqui amb els meus errors, que per alguna cosa son els meus.
Clar que la meva esperança serà que engegui a la merda els meus valors, els de la tribu i es busqui els seus propis, equivocats, es clar.
P.D. El liberalisme del que xerra aquesta gent es el maquillatge que li posen a les seves ganes de fer lo que els hi convingui en cada moment. Total, el mercat es el que mana.
[Nota mental: ja veig que avui no fotré ni brot]
Moloko:
Des del moment que un fill no és una propietat dels seus pares [i no en poden fer el que vulguin, per exemple, tallar-li una cama si els hi pica: total, és seu], els valors dels pares són tan importants com els valors de qualsevol individu de la societat.
No sé. El cas també de pares que tenen tancats els seus fills en una habitació durant una bona pila d'anys. Què és això? Els seus valors equivocats. Doncs li ha fotut la vida enlaire al nen, que per més que faci, no tindrà les mateixes possibilitats que qualsevol dels altres nens que no hi han estat tancats. Ho sento, però no: pel fet de que tinguin part del nostre codi genètic, no tenim preferència sobre ells.
Aclarint (Veig que n ens posarem d'acord):
"Per alguna cosa son els meus" -> els valors, no el nen (que era sempre en singular). No em portis l'argument a l'absurd, que ningú vol tallar-li les cames als nens.
Però de totes maneres no ens posarem d'acord, si estiguéssim, per exemple, al 1850, i jo tingués un fill, me l'educarien a l'escola (en cas de que pogués anar a escola) amb el "Dios, Patria y Rey". Aquests eren els valors de la tribu aleshores.
Partint de la base de que els valors d'ahir, d'avui i de demà estaven, estan i estaran equivocats, prefereixo que diferents nens tinguin diferents valors erronis a que tinguin tots els mateixos valors erronis.
Evidentment els dos preferim el gris al blanc o al negre, la meva reflexió era en el cas de haver de prescindir d'un model d'educació, com tu deies:
"En conclusió: estic a favor d'un model d'educació mixt, però si haguéssim de desfer-nos d'alguna part, clarament serien els pares."
I en aquest escenari, discrepo totalment, la opció de donar-li a l'estat el monopoli de l'educació només pot portar a una societat uniformement equivocada.
P.D. Ara semblarà que no, però et conec i sé que al final estarem d'acord sols que potser no ho saben expressar correctament
Això seria molt millor i entenedor tot prenent una cervesa, però bé, quin remei:
Partint de la base de que els valors d'ahir, d'avui i de demà estaven, estan i estaran equivocats, prefereixo que diferents nens tinguin diferents valors erronis a que tinguin tots els mateixos valors erronis.
Totalment d'acord. Vindria a ser la no-endogàmia a nivell social.
Evidentment els dos preferim el gris al blanc o al negre, la meva reflexió era en el cas de haver de prescindir d'un model d'educació, com tu deies:
"En conclusió: estic a favor d'un model d'educació mixt, però si haguéssim de desfer-nos d'alguna part, clarament serien els pares."
I en aquest escenari, discrepo totalment, la opció de donar-li a l'estat el monopoli de l'educació només pot portar a una societat uniformement equivocada.
Des del moment que hi ha un estat en l'equació i que aquest, pel fet de ser estat, té l'oportunitat d'adoctrinar els nens, malament. Jo, i segurament m'he explicat malament, no veig a l'estat com el grup, sinó al grup com a un conjunt d'individus. I el que vull dir, que el grup, és a dir, tots els individus que el conformen, han de participar activament en l'educació i cap d'ells n'ha de tenir preponderància. Tot això, ni més ni menys, que per protegir als nens del dogmatisme al que poden ser sotmesos si la seva educació és univehicular (tant pels pares, com per un estat paternalista).
P.D. Sí ;)
Canviant de tema, però relacionat amb tot això:
Qualsevol sistema és bo si els individus que el componen ho són també.
[l'individu, en la seva bondat, posaria de la seva part per a superar les deficiències d'aquest]
Qualsevol sistema és dolent si els individus que el componen ho són també.
[l'individu, en la seva maldat, utilitzarà qualsevol escletxa del sistema per a pervertir-lo en benecifi propi]
No hi ha sistemes perfectes. [com a mínim fins al dia d'avui]
Si la realitat no depèn de la teoria del sistema, sinó de l'aplicació d'aquest, i aquesta depèn de la bondat de les persones, es pot dir que tant hi fa el sistema. Tant per tant, no en tinguem de sistema.
L'únic punt conflictiu és: som bons o dolents per natura?
Ja ho sabia jo que estavem d'acord.
M'has fet veure amb la teva resposta que potser el problema mes greu que patim es que la societat, com a conjunt d'individus, ha deixat d'existir per deixar pas a l'estat.
Després de tot, jo casi no coneixo els meus veins. Vosaltres si?
Altre front? som-hi
Potser ho has resumit perfectament, al final potser la conclusió es que el sistema preferit per cadascun de nosaltres es més una qüestió d'estètica que d'altre cosa.
Moloko: t'adooooooooooooooooor!(Demana el que vulguis: una minyona? una esclava sexual???)
Guillem: fes el favor de deixar de parlar del "grup" com si fos una entitat real. El grup, com bé deies tu una mica més amunt (fet ja de la p.... un embolic, per cert), és fet d'individus. El que no sé és per què els teus individus grupals haurien de ser millor que els meus individus-pares. Segur que no dus mala intenció, però tota aquesta prosa socialdemòcrata salvatge només porta a retallar les llibertats.
Vols dir que no estàs espès, avui? No serà que estàs escrivint "masses coses" i l'activitat febril et pot? [somriure definitivament maliciós]
Llengot: esper que t'ho passis bé maco. La que has liat :-*
[Prometo decir la verdad, toda la verdad, y nada más que la verdad]
1. Avui no comentaré res més. Que m'estic obsessionant amb el tema.
2. Moloko: No els conec i quan estic a l'ascensor amb ells em sento incòmode. Prefereixo les escales individualistes.
3. Cruella: La meva terminologia i la meva capacitat d'expressar-me són força limitades, ho sé. Però sóc informàtic, no és culpa meva [xD].
Alguns comentaris més...
1, Tots:
Fa goig llegir-vos :)
2, Guille:
És clar que l'educació no la poden dur a terme només els pares. No seria bo, però a més és impossible. Fins i tot si ens restringim a la personalitat i als valors, les fonts de les que bevem són múltiples... i sort en tenim! Així fem una mitja ponderada dels valors erronis de la societat amb els valors erronis dels pares ;)
2, Intratable & Cruella:
Només per aclarir terminologia: per mi el liberalisme és aquell sistema basat en la reducció de l'estat a la mínima expressió (idealment només policial, o ni això) i la transferència de TOT a la iniciativa privada.
Evidentment, Rajoy no és liberal. Però sí que té un discurs de base liberal (sobretot quan ve a Catalunya). A en Piqué no m'atreveixo a jutjar-lo de la mateixa manera, és força més intel·ligent.
2, Cruella:
Jo tampoc he volgut dir (i em disculpo si així ho he donat a entendre) que tu diguessis o pensessis que transmetre valors als fills és el mateix que dir-los "Això sí, això no". Només cal llegir-te per saber que ets prou intel·ligent per no pensar això. Jo deia que aquest és un problema que existeix a la societat.
Per tancar la meva aportació:
Em quedo amb la frase d'en Moloko "al final potser la conclusió es que el sistema preferit per cadascun de nosaltres es més una qüestió d'estètica que d'altre cosa."
Vist així no és estrany que escoltis els polítics i sembli que tots diuen el mateix. I com que no em puc creure que tots siguin tan rucs per no adonar-se que el debat entre uns i altres és buit de contingut, dedueixo que ja els va bé tal com estem...
I així ens va, efectivament...
Ops, amb el Copy&Paste m'he oblidat de canviar el número de cada punt XDDD
Publica un comentari a l'entrada