Això de les visites és un mal vici. Jo ho vaig haver de treure que m'hi vaig començar a tornar boig, tot espiant-vos i assignant-vos adreces i costums.
Llengot: enhorabona pel teu rècord. I gràcies per l'ensabonada: això de "només cal llegir-te per bla bla" m'ha encantat.
Que seré molt liberal, però també som molt femenina, que consti (Ho dic per si et pensaves que tinc pinta de Thatcher. És clar que, segons com es miri, Thatcher no és més que una criptocomunista).
Quant a reduir l'estat al mínim: sí. Mínim, però, no vol dir "zero". Tal i com jo ho entenc (que és a la manera hayekiana), "mínim" fa referència a les condicions que garanteixin la llibertat dels individus. És a dir: un equilibri en la intervenció.
El difícil d'aquestes coses és establir la justa mesura. Quan dius garantir la llibertat de les persones, suposo que vols dir forces de seguretat. Però de fet, el que aquestes forces faran, serà coartar unes llibertats per salvaguardar-ne unes altres. I el criteri, serà decidit per l'estat. Tu creus que un organisme que poseeix aquest poder pot utilitzar-lo sense intentar treure benefici pels seus membres? És una utopia.
Efectivament, Guillem. Em refereixo a reservar per a l'estat el poder de la coerció. Una altra situació (que no logro imaginar) atentaria directament contra els individus i les seves llibertats. Seria la llei del més fort, amb totes les seves injustícies.
A més de tenir el monopoli pel que fa a la coerció, l'estat ha de garantir la igualtat d'oportunitats entre tots els membres d'una comunitat. No pot ser que, perquè un individu tingui un entorn econòmic o social desfavorable, estigui en inferioritat de condicions. Això no seria liberal.(Nota que dic "igualtat d'oportunitats", i no "igualtat de resultats". La distinció és essencial).
A més, un estat ha de vetllar perquè els bens comuns no siguin malbaratats per alguns pocs en el seu propi benefici. És allò que diuen els economistes de "les externalitats" o falles del mercat. El paper de l'estat és corregir-les, i això és molt liberal. Em refereixo a protegir la salut pública, preservar el medi ambient, etc.
Un cop fet això (que no és poc), l'Estat no hauria de fer gaire cosa més. Ja hauràs advertit que aquestes quatre coses les fa fatal. Si, a sobre, s'ha de fotre a gestionar empreses i fer triples imposicions i demés, que Déu ens agafi confessats.
Per últim. "Creus que un organisme que poseeix aquest poder pot utilitzar-lo sense intentar treure benefici pels seus membres? És una utopia". No importa massa el que jo cregui. El que sí sé és que la gràcia de les democràcies és que, qui es passa de llest, ha de retre comtpes. A la Justícia i a les urnes.
9 comentaris:
Això de les visites és un mal vici. Jo ho vaig haver de treure que m'hi vaig començar a tornar boig, tot espiant-vos i assignant-vos adreces i costums.
...uf...
Llengot: enhorabona pel teu rècord. I gràcies per l'ensabonada: això de "només cal llegir-te per bla bla" m'ha encantat.
Que seré molt liberal, però també som molt femenina, que consti (Ho dic per si et pensaves que tinc pinta de Thatcher. És clar que, segons com es miri, Thatcher no és més que una criptocomunista).
Quant a reduir l'estat al mínim: sí. Mínim, però, no vol dir "zero". Tal i com jo ho entenc (que és a la manera hayekiana), "mínim" fa referència a les condicions que garanteixin la llibertat dels individus. És a dir: un equilibri en la intervenció.
No me'n puc estar.
El difícil d'aquestes coses és establir la justa mesura. Quan dius garantir la llibertat de les persones, suposo que vols dir forces de seguretat. Però de fet, el que aquestes forces faran, serà coartar unes llibertats per salvaguardar-ne unes altres. I el criteri, serà decidit per l'estat. Tu creus que un organisme que poseeix aquest poder pot utilitzar-lo sense intentar treure benefici pels seus membres? És una utopia.
Efectivament, Guillem. Em refereixo a reservar per a l'estat el poder de la coerció. Una altra situació (que no logro imaginar) atentaria directament contra els individus i les seves llibertats. Seria la llei del més fort, amb totes les seves injustícies.
A més de tenir el monopoli pel que fa a la coerció, l'estat ha de garantir la igualtat d'oportunitats entre tots els membres d'una comunitat. No pot ser que, perquè un individu tingui un entorn econòmic o social desfavorable, estigui en inferioritat de condicions. Això no seria liberal.(Nota que dic "igualtat d'oportunitats", i no "igualtat de resultats". La distinció és essencial).
A més, un estat ha de vetllar perquè els bens comuns no siguin malbaratats per alguns pocs en el seu propi benefici. És allò que diuen els economistes de "les externalitats" o falles del mercat. El paper de l'estat és corregir-les, i això és molt liberal. Em refereixo a protegir la salut pública, preservar el medi ambient, etc.
Un cop fet això (que no és poc), l'Estat no hauria de fer gaire cosa més. Ja hauràs advertit que aquestes quatre coses les fa fatal. Si, a sobre, s'ha de fotre a gestionar empreses i fer triples imposicions i demés, que Déu ens agafi confessats.
Per últim. "Creus que un organisme que poseeix aquest poder pot utilitzar-lo sense intentar treure benefici pels seus membres? És una utopia". No importa massa el que jo cregui. El que sí sé és que la gràcia de les democràcies és que, qui es passa de llest, ha de retre comtpes. A la Justícia i a les urnes.
Joder!!
Llengot: sento molt la parrafada. Ara no la sé esborrar. Si ho pugués fer, la treuria, creu-me.
La propera vegada, faig servir l'email per barallar-me amb en G, t'ho prometo.
Ja veus, quin mal fa la parrafada? Jo ben content que us "baralleu" aquí :)
Llengot:i el post sobre les eleccions?
Sí, i comenta el bolet aquest de PXC que us ha sortit ;)
Ja vaig fer fer l'esforç d'anar a votar, com voleu que a sobre comenti les eleccions!? :P
Publica un comentari a l'entrada