Com que no tinc cap calendari a mà ni un applet a l'escriptori que m'ho confirmi, confio que el meu ull sigui bo i, sortint al terrat, dic:
—Lluna plena.
No hi ha cap nigul que n'enterboleixi aquesta llum que tan m'agrada i la freda penombra m'amaga mentre el portàtil capta les senyals veïnes.
Ja fa una setmana que va començar el curs a la UOC i des de feia molts anys no estudiava per plaer. Aquests dies plego de treballar a les 22:00 i és ara, a aquesta hora en què tota la casa és calma, que em ve de gust obrir els apunts, llegir-los, subratllar-los; consultar referències, imprimir articles, preparar textos i esquemes...
Sóc el principal sorprès i espero que duri perquè, si no és així —com ara—, no valdrà pas la pena estudiar filologia...
27 de setembre 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
4 comentaris:
Pensava que potser comencem a estudiar massa d'hora quan no tenim ni idea de què volem ni de perquè ho fem. Potser, primer hauríem de viure, i després, estudiar.
ahir, a les vuit del vespre, la lluna il·luminava la nostra ciutat des de molt avall però talment com el focus d'un espectacle. Quasi feia basarda
Guillem: Home, però jo crec que anar a la universitat a l'edat en què habitualment hi anem és una experiència molt enriquidora que va molt més enllà del que s'aprèn sobre la matèria estudiada. Potser en un altre moment no seria el mateix... el que cal és més aviat no perdre mai la il·lusió per aprendre coses noves :)
Mery Cherry: Lamentablement a aquella hora estava enclaustrat jo, però a mitja nit, des del terrat de casa, es veia perfectament la silueta de Montserrat retallada per la llum de la lluna plena. Tal com dius, quin espectacle!
jO COM A LES NITS DORMO LA LLUNA M'HA ESPERAT AQUEST MATÍ I QUNA M'HE LLEVAT UNA MICA ABANS DE LES VUIT ESTAVA ALLA MIRANT PER LA FINESTRA.....AIXÍ QUE HE AGAFAT LA CAMARA I LI HE FET UNA FOTO!! ;)
Publica un comentari a l'entrada