Plugims

Plugim m. Plovisqueig.
Plovisqueig m. Precipitació en forma de gotes petites i nombroses.



L'altre dia, després d'haver estat xerrant de llibres i lectures amb en Guillem, vaig pensar que potser sí que estaria bé d'afegir al blog la típica llista del «now reading», i finalment m'he decidit. No us penseu, el meu és un blog 1.0 —com aquell qui diu— i fer un pas com aquest costa molt! (Podeu riure, si us plau.)

La meva tenacitat lectora és minsa, sóc incapaç de llegir un únic llibre i sovint em veig obligat a recomençar-los perquè alguna altra lectura que m'ha absorbit m'ha fet perdre el fil de la trama d'una bona història. Em temo que quan reobri les pàgines d'«Estremida memòria», per exemple, que té un inici realment misteriós i prometedor, però tan carregat de personatges i situacions (amb ràpids capítols de dues o tres pàgines) que sovint em deixa fora de context; em trobaré altra volta perdut. Beneïda la culpa de na Maria Mercè Roca, tanmateix, i dels seus meravellosos «Contes personals».

Entremig, Vinyoli és sempre Vinyoli i m'he proposat de llegir-lo i rellegir-lo cronològicament: un pur plaer. L'antologia de «21 poetes del XXI» d'Ernest Farrés (per ara només n'he llegit tres) m'ha dut una grata descoberta: Joan-Elies Adell, poeta de Vinaròs.

Quan de vegades escric
per fer de mi mateix
un altre que també sóc,
una curiositat sense rostre,
m'espanto del fred
que ha d'arribar-me. I mentre hi penso,
davant meu, l'esborrany d'un saber
que vol ser carícia, simplement,
una realitat feta de paraules.
Després d'aquest excés de claredat,
¿com diré mai d'un cos
que és meu i que s'extingeix?
Diré que tot desert té la seua mar.

(Un mateix cel, 2000)

Per tot plegat doncs, aquestes lectures que cito —i citaré— ara per a compartir, constitueixen un plugim suau, agradable, constant que beneeix i rega aquest baobab que pren i aprèn forma i consciència, consistència. Les fulles emocions, les branques paraules.

Gràcies.