L'òbit (2)

De ben prest posat en solfa, amb el sol ajaçat, el dia havia resultat dur de ver. Un plugim invisible li humitejà les vestimentes tot el matí, fent-les més feixugues i dificultant-li l'ascens. Sobre la brancada oïa bufar amb fúria aquell vent gèlid però se sentia reconfortat veient-se'n protegit pels troncs centenaris. Les fulles fressejaven agitades omplint d'angoixa l'atmosfera. Prou convidava a la malfiança! En assolir el coll, a mig matí i sense entrebancs, s'aturà per fer un mos al quadrivi, ullprès per la bellesa de l'indret. Amb nous, panses, pinyons, avellanes, ametlles, prunes i carn adobada féu el desdejuni; somiant bones llesques de pa del dia, de crosta cruixent i espessa molla, els embotits de casa, l'apreciat oli amarg de ran de mar i les tomates de l'hort, llet fresca i la flaire del cafè. Pla n'hauria donat un bon pessic...