Empresonat

Entre parets blanques m'estic. Atònit, incapaç de reaccionar. El carceller fa la seva ronda sense prestar-nos massa atenció; fulleja el diari i obre i tanca un llibre repetides vegades. No en deu haver llegit ni un capítol a aquest ritme. Els seus ullets amagats darrera les ulleres rodones s'acosten . Em mantinc quiet i me'l miro. S'escura la gola i, per un moment, crec que vol parlar-me. Jo aparto la mirada. No sembla mala persona i, si parlem, em caurà bé i aleshores ja no voldré fugir.



Aquesta presó té les portes obertes i ara el funcionari em dóna l'esquena. Hi ha les càmeres, és clar, però amb les càmeres no hi pots parlar. Camino cap a la porta, a poc a poc, sense mirar enrere. M'aturo al marc de la porta, plou. Faig un pas endavant... però resto empresonat.