Només el dringar de la ferralla aconsegueix penetrar el soroll del vent que t'omple les orelles. El casc amplifica aquesta música i ajuda a perfilar la barrera sensorial que t'aïlla del món. La roca i tu, amunt. Els músculs en tensió, el sol et crema la pell que fulgeix de suor i t'amara. Ets ben viu.
No t'importa que hi hagi altra gent, només tens ganes de nedar nu. Et capbusses a la verdor del pantà; no pots obrir els ulls, la llum solar no gosa trencar el to tèrbol de l'aigua més enllà d'uns pams. Després de l'esforç i les hores de calor, el cos es relaxa ara amb l'aigua fresca.
Al cotxe la son et busca. El vent entra a dojo per les finestres i fa molta calor. T'agrada que faci calor, sempre t'ha agradat sentir l'escalf de l'estiu a la pell. Perquè mentre estires el cos i recolzes el cap al respatller del cotxe, mires els amics i sents que és estiu. Feia molt temps que no senties l'estiu.
08 de juliol 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada