Devíem veure, si fa o no fa, aquestes mateixes dates al calendari quan, l'any passat i precisament sota el far de Favàritx, varen recomanar-me la lectura de «La pell freda» d'en Sánchez Piñol. —L'acció transcorre en un far...Quan hi vaig pensar, uns mesos després rellegint anotacions, vaig anar a la llibreria i vaig comprar-ne un exemplar de la 24a. edició. El mateix vespre vaig començar-lo a llegir i ja no me'n vaig poder desenganxar! Cap a les dues de la matinada anava a dormir absolutament immers, fascinat i colpit davant la suggestiva narració que Sánchez Piñol havia sabut teixir amb una destresa i equilibri exemplars. Tot em va semblar perfecte: l'estil, net i clar, directe però ocurrent; el ritme, l'ambientació i, per damunt de tot, la història perfectament rodona del principi fins al final i els personatges...
Ara que ja han passat uns mesos puc dir encara que «La pell freda» és un dels llibres que més m'han impactat dels darrers anys (per dir una xifra, posem-n'hi cinc) i ja tinc ganes de rellegir-lo per veure com es viu una segona lectura més pausada.
En qualsevol cas, no errareu si penseu que no he escrit aquesta entrada només per dir que fa uns mesos vaig llegir «La pell freda» i que em va agradar molt. Aquests dies, en un fil del fòrum «Llibres per llegir» de la UOC, entre Murakami, Auster i Nothomb es parlava també de l'obra de Sánchez Piñol i, tot i que les opinions majoritàries eren properes a la meva, vaig poder llegir els parers d'algunes persones a qui «La pell freda» no havia acabat de fer el pes o, directament, els havia desagradat. Ja se sap que d'opinions... però no, tampoc és aquest el motiu del post!
El que em va cridar l'atenció i m'ha motivat a escriure fou que l'argument més repetit en contra del llibre és la seva suposada misogínia. Parem compte! El primer que em va passar pel cap va ser que jo, persona de sexe i gènere masculí (i no hi ha sorna en la repetició), per una insensibilitat emocional i manca d'empatia cultural, havia passat per alt aquest aspecte i confesso que, per uns instants, em vaig sentir entre culpable i estúpid.
Sí que és cert que Aneris, el personatge femení de l'obra, no rep un tracte digne sinó tot el contrari; però és Sánchez Piñol qui maltracta i menysprea Aneris? I, en conseqüència, és «La pell freda» una obra misògina? Bé, al meu entendre, la resposta a aquestes dues preguntes és: no. Podrien ésser acusats de misògins el narrador i en Batís Cafó —podríem discutir-ho— però... i què si ho fossin? No fora aquest l'únic defecte que els descriu amb encert l'autor i, de fet, un dels punts forts de la novel·la és el grau de cruesa amb què es reflecteix l'humanisme d'aquests dos personatges. Un humanisme que, com diu l'escriptor italià Alessandro Piperno, no consiste en mirar al hombre en sus grandezas, sino en entenderlo en sus bajezas, porque esas bajezas nos pertenecen.
No és precisament —pregunto— aquesta constant i viva mostra de les misèries humanes allò que fa que «La pell freda» sigui alguna cosa més que una història inquietant?
Entrades
2 comentaris:
Ahir, l'Imma Monsó al seu article a La Vanguardia no parlava exactament d'això però hi està, d'alguna manera relacionat (si no l'has llegit te'l puc enviar per mail). Parlava de les diferències entre mentida i ficció i establia que la ficció és un món diferent del real en el que l'escriptor ens endinsa.
Dic tot això perquè coincideix amb el que jo penso sobre les novel·les (i les pel·lícules): si és ficció pot passar qualsevol cosa i això no vol dir que l'autor estigui d'acord amb el que diuen o fan els seus personatges, ell els presenta tal qual són. L'autor no menteix perquè no pot. L'Aneris és com diu l'autor. En la ficció no hi pot haver cap maltractament d'un personatge sinó el seu retrat, t'agradi o no. D'això se'n diu literatura.
Per desgràcia, hi ha gent que no és capaç de reconèixer la ficció quan la té davant seu i per això s'acaben produint malentesos com el que tu ens comentes.
Suposo que aquestes mateixes persones que diuen que Sánchez Piñol no dóna un bon tracte a Aneris dirien que Tolkien no dón un bon tracte a tots els que moren en els seus llibres, per posar un exemple, (ara bé una ironia) o que no es pot anar dient que els orcs són lletjos, els orcs són com són i se'ls ha de respectar (ja no recordeu el conte de l'aneguet lleig?), bla bla bla.
Mmmm, se m'ha anat una mica l'olla al final, però espero que s'hagi entès la idea.
Salut!
S'ha entès perfectament i estem totalment d'acord!
Gràcies per la referència a l'article de l'Imma Monzó. Aprofitant que estic en una biblioteca he pogut llegir l'article ara mateix i m'ha semblat molt interessant!
Salut!
Publica un comentari a l'entrada