[Mirant endavant, mil horitzons.
Somnis per viure ben despert.]
Horabaixa de somriures,
brollen llàgrimes netes
que porten il·lusions vives.
I l'Alegria, efectivament, s'encomana...
Un poema creix; una paraula, un vers, que expressen, evoquen. Escriure és un joc circular on retalles, copses, allò que penses. Penses el que caces, retalls, i els dones forma. I encara hi ha quelcom més que s'escapa... És, doncs, una cacera i és una preparació per a res.
Jugo...
Resulta curiós i gratificant comprovar amb quina facilitat flueixen els mots encara que diguin ara tan poca cosa. És una sort que les paraules surtin de nosaltres per a poder-hi jugar; perquè quan entren no s'hi juga!
29 de juny 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada