29 de juny 2007

Jugant sobre les branques

[Mirant endavant, mil horitzons.
Somnis per viure ben despert.]


Horabaixa de somriures,
brollen llàgrimes netes
que porten il·lusions vives.
I l'Alegria, efectivament, s'encomana...

Un poema creix; una paraula, un vers, que expressen, evoquen. Escriure és un joc circular on retalles, copses, allò que penses. Penses el que caces, retalls, i els dones forma. I encara hi ha quelcom més que s'escapa... És, doncs, una cacera i és una preparació per a res.

Jugo...

Resulta curiós i gratificant comprovar amb quina facilitat flueixen els mots encara que diguin ara tan poca cosa. És una sort que les paraules surtin de nosaltres per a poder-hi jugar; perquè quan entren no s'hi juga!