El vigilant en el camp de sègol

«El vigilant en el camp de sègol» és un d'aquells llibres de què has sentit a parlar tota la vida però no tens ni idea de què carall va. No és com «Els pilars de la terra», que encara que no l'hagis llegit saps de què va. Tothom ho sap; però jo no havia llegit «El vigilant en el camp de sègol», ni tenia la més remota idea de què anava. De tot el que m'hauria pogut imaginar, res s'assemblava a «El vigilant en el camp de sègol». Vull dir que no tenia la més remota idea de quina mena de llibre era.

L'altre dia vaig anar a comprar llibres. Abans m'agradava més anar a la biblioteca, però sempre m'acabaven posant multes per no tornar-los quan tocava i ara prefereixo comprar-me'ls. De debò que m'agrada més comprar-me'ls. Vaig a la llibreria i m'hi estic hores donant voltes. Al final compro tres o quatre llibres i torno cap a casa. No és que em sobrin els calers, més aviat estic escurat com una rata. No tinc ni cinc-cents euros i tampoc tinc cap deute amb el banc. Si almenys tingués algun crèdit o una merda d'hipoteca d'aquestes seria normal que estigués escurat. Vull dir que la gent té cotxes nous i pisos i després no arriben a final de mes; però jo no tinc res de tot això. Tan se val. El cas és que la setmana passada vaig comprar «Al país dels homes», el primer volum dels «Assaigs» de Montaigne i «El vigilant en el camp de sègol».

Aquest vespre he acabat de llegir «El vigilant en el camp de sègol» i gairebé caic de cul, us ho podeu creure. Vull dir que no hauria cregut mai que un llibre escrit així pogués ser tan refotudament genial. Gairebé caic de cul, de debò.