Els macs resten, l'oratge t'acompanya

«Menjar sol és molt més depriment que viatjar sol [...] Hauríem de ser a menys d'una hora de casa, però no es veu terra. Hi ha molta calitja.»

Pensar que amb aquests mots començà i finí una història fora d'una ingenuïtat ni tan sols romàntica. L'etern efecte del rellotge de sorra que torna una vegada i una altra. Camines i un bon dia creus que no trepitges ferm, no ho pots assegurar, mai ho sabràs amb certesa; però dubtes i dubtes i dubtes... Estàs perdut: si no bellugues el sòl se t'empassarà tant si tens raó com si no en tens, si corres massa et farà l'efecte que estàs perdent l'oportunitat de comprovar si t'equivocaves. Caminar, no saps fer res més; però... és que pots fer res més?