Ja ho deia al març: estic rovellat, tinc ganes de caminar, que em toqui el sol i el vent, de dormir allí on m'atrapi la son i d'espantar-la de bon matí amb una remullada al Mar. Estic content perquè tinc motius per estar content i ho estic també perquè aquesta tarda mar-xem cap al Baix Empordà amb la intenció de recórrer dues etapes del GR-92, de Torroella de Montgrí a Palamós.Serà un bon estimulant i un aperitiu excel·lent per al meu projecte de vacances... Potser tens raó, M., i em tornaré boig... però què caram! a la ciutat també hi ha moltes coses que ens fan tornar bojos, oi?
Entrades
7 comentaris:
El vols fer sol el GR-11?
Déu ni do. Jo no sé si m'hi atreviria. Ha de ser, però, tota una experiència, que et canvia de dalt a baix.
Com ha anat la travessa, estimat Llengot? T'han acribillat els moscards?
Doncs tret dels moments de dubte sobre les previsions d'en Molina, molt i molt bé!
Quant als mosquits... doncs Déu n'hi do, sí, sí. Tanmateix no deixa de semblar-me curiós que la reacció del meu cos a les picades hagi arribat després de les primeres 24 hores. En tot ahir vaig detectar alguna picada però res de l'altre món i, en canvi, avui quan m'he llevat he vist que en tenia el cos ple!
Encara sort! xD Pensava que era una espècie de far pels mosquits.
A mi, de moment, el col·loagen dels llavis ja m'ha marxat.
Merda, jo tenia la cara inflada, una orella el doble de grossa que l'altre i l'esquena i un braç acribillats. Que cagada amb els mosquits, que cagada.
XDD
Jo m'he comptat més de 30 picades per tot el cos, 20 o 25 de les quals entre el coll i la cara.
Jo ja estic recuperat... Muahahahahha. Mini mosquito net.
Publica un comentari a l'entrada