M'alço de la cadira. Tinc els minuts comptats. Carrego un llibre perdut, els diaris, el bolígraf... Esquivo desconeguts i aconsegueixo travessar l'arcada blanca.Prenc mig gintònic vessant els mots justos. M'estremeixo. M'enfilo entre pensaments i creacions que no reconec. Violents tons m'incomoden. Ressegueixo el perímetre de les torxes, n'esguardo un fum que no existeix, però desdibuixa, endut pel vent; fito l'horitzó: veig dos fiblons. El cel s'enterboleix i el Blanc ja no és capaç de cegar-me. Ja falta poc.
Esbardello la finestra tenyint de roig el trespol. M'enfilo a l'ampit i salto. L'oratge em posseeix aleshores, ho he aconseguit! No sé ni on ni si aterraré... Petits detalls sense importància.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada