11 de juny 2007

El dia del primer pas

Em costa molt recordar les dates dels dies assenyalats de la meva vida i de la vida de les persones que m'estimo, que sovint ho són també de la meva. Em costa recordar els dies, els mesos i principalment els anys. Ara mateix, sense anar més lluny, hauria de fer un bon esforç per dir-vos quina edat tenia la primera vegada que vaig besar una noia als llavis i, tot i que aconseguiria calcular-ho, crec que em fora del tot impossible discernir si era l'estiu o l'hivern; si ella duia una samarreta de tirants o un jersei de llana. En canvi recordo perfectament la persona, la situació, el lloc i —sobretot— les sensacions que vaig experimentar.

A aquest primer petó podríem afegir-hi altres descobertes i experiències, viatges, amors i desamors, aniversaris, borratxeres, converses, abraçades, cançons, mirades, paisatges, eufòries i decepcions, instants... i foren una minoria aquelles que podria situar amb relatiu encert a la línia cronològica del meu pas per aquest món. No em preocupa gens ni mica (fins i tot encara que alguna vegada pugui haver quedat malament per aquest motiu) i crec realment que les dates passades no són rellevants, potser ni tan sols els motius... Sí que ho són les imatges i les paraules que guardem al nostre interior, els records —diríem. Com podria ser d'altra manera?, som ben poca cosa més!

M'amoïna més quan són tèrbols els records. En tinc alguns, de moments probablement prou influents a la meva personalitat, que no podria assegurar que succeïssin realment. Ben mirat, això no m'hauria de preocupar... al cap i a la fi, si realment han influït en mi, quina importància té que siguin reals o no? No és aquesta influència, de fet, la que dicta si van existir?

Tanmateix, si que hi ha unes dates que trobo importants. Són les dates dels dies que encara no tenen record; perquè si bé hi ha somnis i persones que ens ajuden a alçar els ulls a l'horitzó, són sovint els nostres petits reptes els que ens aporten la il·lusió de continuar caminant. Diu el famós proverbi que el més llarg dels viatges comença amb el primer pas, però quan passes molt de temps a les branques d'un Baobab, abans has de decidir quin dia posaràs els peus a terra per fer-lo.