Hi ha una mena de persones que quan et parlen et donen tot el que són. Són la mena de persones que et miren als ulls, que et tracten amb tot el seu afecte i que, amb autèntica humilitat, mostren l'orgull d'haver treballat de valent i amb paciència, sense demanar mai res a canvi, per arribar on han arribat... fins i tot encara que al criteri de molta gent no hagin arribat enlloc. Són el que donen, i donen el que són.
Són persones d'ulls expressius capaces no només de matisar exactament el que volen dir amb el recolzament d'aquella mirada irrepetible, sinó de treure de tu l'essència d'allò més bo i de crear aquell clima de complicitat en què els nostres ulls són més capaços de parlar i d'escoltar que nosaltres mateixos.
08 de juny 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada