Pasiones romanas, Maria de la Pau Janer.
Tot romà immòbil a la plaça, ni l'aire es veu amb cor de regirar els tombants que hi baden i un Sol despreocupat exerceix sense recança. Sense aturar-me dirigeixo una llambregada fugissera a la terrassa d'un bar. Definitivament, és l'únic. El món s'aguanta la respiració: jo no.
M'arriba ara, ja carrer avall, la flaire amalgamada d'una herbolària «de les d'abans»; aquelles en què les plantes, les fulles, les tiges tenen nom de planta, de fulla, de tija. Les paperines de paper (avui ja no redunda) no et diuen què has de fer o com has de ser.
Hores.
Ara ja saps el pa que hi donen. Reflexiones, desitges. Et preguntes... T'atures.
Tot romà immòbil a la plaça, ni l'aire es veu amb cor de regirar els tombants que hi baden i un Sol despreocupat exerceix sense recança. Sense aturar-me dirigeixo una llambregada fugissera a la terrassa d'un bar. Definitivament, és l'únic. El món s'aguanta la respiració: jo no.
M'arriba ara, ja carrer avall, la flaire amalgamada d'una herbolària «de les d'abans»; aquelles en què les plantes, les fulles, les tiges tenen nom de planta, de fulla, de tija. Les paperines de paper (avui ja no redunda) no et diuen què has de fer o com has de ser.
Hores.
Ara ja saps el pa que hi donen. Reflexiones, desitges. Et preguntes... T'atures.
Entrades
4 comentaris:
Escolta: cal que sempre hàgiu de ser tan críptics?
Mmm... no és una finalitat en si mateixa, sinó més aviat un exercici mental.
Ostres... en comptes de llegir "Pasiones romanas" he llegit "Pasiones marranas" (un que no està fi) i, clar, el text que has citat pren un significat completament diferent.
Hahahaha tela, tela!
Publica un comentari a l'entrada