La comunicació

Mots que reforcen un camí que la vegetació s'encarrega de diluir, d'embrossar. Sempre diu que aprendre és infinitament millor que penedir-se —ho diu així, infinitament, com si jo fos capaç de comprendre què vol dir—; i que ja m'entén, que una paraula en convida una altra, però que m'adoni que la meva voluntat d'avui és la mateixa que tenia ahir, que he crescut, però sóc jo, com sempre. I que sí, que els punts de vista... però que no m'enganyi.

Vola la ment, s'escapoleix l'ens que duia la cadència; torna la foscor. No et rendeixis —diu—, i em penso que m'ho diu a mi, però a hores d'ara ja no veig on, què o qui mira. Somio; però somio tantes coses que ja no sabria destriar...

Parlo, menjo, ric, bec, ploro, escolto, cerco, llegeixo, jugo, estimo, admiro, em diverteixo... i parlo, sempre parlo.